senyalització
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | senyalització |
|---|---|
| Autors / participants |
Pau Corominas, Lluís / disseny Canosa Magret, Josep Lluís / disseny Duran Llinàs, Núria / disseny Matas Queralt, Jordi / disseny Consell de Disseny i de la Senyalització de la Generalitat de Catalunya / producció / Barcelona: a partir de 1982 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1982 |
| Dimensions | 9 x 71 x 2 cm; 17.5 x 141 x 3.2 cm; 9 x 71 x 2 cm; 9 x 71 x 2 cm |
| Material | acer |
| Material / tècnica | Acer industrial vitrificat retallat, plegat, foradat i pintat |
| Inscripcions | inscripció, Pia Almoina, MADB135731, inscripció, Sta. M. dels Turers, MADB135732, inscripció, Museu Arqueològic, MADB135733, inscripció, Camp de Futbol, MADB135734 |
| Ingrés | donació Estudi IDP, SL, 1995 |
| Número registre | MADB 135731-0 |
Descripció
<div>Aquests quatre rètols per a senyalització exterior d’informacions a la xarxa viària són models tipològics d’un sistema global fet per donar coherència informativa a tot Catalunya. En aquesta època tots els poders públics veien en el disseny de qualitat un instrument per exhibir visualment el canvi polític que s’havia esdevingut, capacitat de coordinació que van demostrar també els dissenyadors. L’equip Pau-Duran treballava des de 1980 amb la Diputació de Girona en la senyalització del patrimoni, mentre que l’equip Canosa-Matas havia desenvolupat un sistema d’ancoratges i de suports per a parades d’autobús i metro. La senyalització de carreteres i ciutats beu d’aquestes fonts i incorpora solucions anteriors. El projecte va ser aprovat pel Consell de Disseny de la Generalitat a l’agost de 1982 i la implantació va ser prou ràpida en la primera fase (1982-1985).</div><div>Tot projecte de senyalització té dos aspectes ben delimitats: la disposició visual de la informació i els suports per col·locar-hi els senyals. Hi ha un darrer factor clau per a l’èxit d’un projecte així, que és la ubicació dels senyals a la xarxa viària. El projecte concreta la informació senyalitzable, fixa la quantitat d’informació a donar i la forma d’enunciar-la. </div><div>Una de les característiques destacables d’aquest projecte és la unitat de criteri en el tractament de tots el components. En publicar-lo, els autors ho explicaven així: “S’entén que la imatge gràfica, els suports i els ancoratges són parts integrants i inseparables d’un conjunt que ha de ser dissenyat en la seva totalitat.” Les dimensions dels ancoratges es van decidir pensant les ubicacions en funció de diverses necessitats: les dels conductors —que són els que les fan servir preferentment—, les dels vianants –que no són lectors sinó que són destorbats per la pol·lució d’imatges, que, a més, poden molestar la passejada– i, finalment, les del paisatge, tan malmès per intervencions excessives, agressives i sovint innecessàries. Quant al disseny unitari, el criteri dominant va ser l’economia: economia d’informació, economia de senyals, economia de recursos expressius, economia de novetats. Tot respira discreció i concisió. </div><div>Poques variants permeten adaptar-se a les diverses ubicacions a carrers i carreteres. Cada rètol és un mòdul i es combinen posant una informació sota l’altre fins a formar un pannell, que correspon al suport de construir. El codi cromàtic indica l’ordre de col•locació que va del general al particular. Els suports gairebé no es veuen. Es limiten a aguantar i poden ser perfils oberts d’acer laminat en calent o bé tubs de PVC amb ciment de poliester armat amb varetes d’acer o amb tubs d’acer-pressió plens de resina de poliuretà expandit per als elements de suport que es troben a l’abast dels vianants.</div><div>Quant als recursos gràfics, destaca el tractament cromàtic. Va ser pel color que el projecte va obtenir un premi a Stuttgart el 1985. El color serveix per classificar temàticament la informació i ho fa com a fons dels senyals. Amb vista a la llegibilitat, s’ha optat pel contrast negre sobre blanc, o fosc sobre clar. La diferència entre positiu i negatiu només serveix per fer referència a les autopistes. La gamma elegida és la dels no-colors, la dels tons més neutres de la gamma clara. Preocupava molt els autors marcar distàncies respecte als rètols publicitaris tan virolats i llampants, de manera que van reprendre el criteri heràldic de contrastar metalls i colors. Amb els no-colors es reforça el caràcter públic, seriós, veraç, que té la informació transmesa per senyals. Al capdavall, el codi és molt simple: gris per als serveis, beix per al patrimoni, groc per a les informacions de caràcter privat, blanc per a les qüestions geogràfiques generals. </div><div>Que el projecte gràfic és fill d’una època es veu en la manera d’emprar la noció de codi segons les semiologia i teoria de la comunicació difoses a la cultura del disseny barcelonina a partir de 1967. El projecte, però, ja incorpora elements correctius a una noció que, a la pràctica, no sempre és útil. Els codis, o sigui la varietat de colors o alfabets per fixar significats diversos, sols indiquen que hi ha diferències però mai no diuen quines; tampoc no s’aprecien les diferències si els senyals no estan junts. En aquest projecte, malgrat que el codi fixi el significat genèric de cada color, el bon funcionament del sistema no depèn d’això perquè no exigeix que s’interpreti el color; sovint, ni es veu que hi ha un canvi intencionat. El codi és més aviat un criteri d’ordenació del projecte que no pas un vehicle de comunicació amb l’usuari. La virtut del projecte és precisament haver-se quedat a aquest nivell de lectura. </div><div>El color, a més, mai no dóna informació concisa i directa. Aquesta funció correspon als signes visuals, a la tipografia que rotula els noms propis dels llocs per identificar-los, als pictogrames i, en rètols per informar de trajectes, a les sagetes, que indiquen la direcció i el sentit. Pel que fa al disseny de la sageta, no hi ha res de nou. Per no complicar el sistema, s’ha elegit el model més difós mundialment, almenys després dels jocs olímpics de Munic de 1972. És possible que sigui fins i tot anterior perquè es correspon perfectament amb les recerques morfològiques sobre el signe visual desenvolupades a l’escola de Basilea. De totes les disponibles, és la sageta que millor es reconeix com a producte dissenyat. </div><div>La tipografia constitueix l’element clau de tot el sistema car la majoria d’informacions són noms propis. L’elecció de la família tipogràfica respon òbviament a la llegibilitat car s’ha de veure de lluny i llegir a gran velocitat. Si el criteri rector era a més a més l’economia de mitjans, la facilitat d’impressió i l’eliminació de qualsevol suggerència d’estil, poques opcions quedaven. Hom es plega a “la dictadura del pal sec”.</div><div>Es pot parlar molt sobre l’elecció de la inevitable Helvètica. Sembla com si fos el caràcter obligat en qualsevol projecte de senyalització o, el que és el mateix, per a tot grafisme que busca la legibilitat en detriment de la lecturabilitat. Els autors afirmen haver-la manipulat, és a dir, condensat digitalment. Segons ells, xuclada “és una tipografia nova i, per tant, no ha tingut temps de carregar-se de connotacions”. L’Helvètica, xuclada o no, segueix sense adjectius i, per asèptica, s’ha convertit en un clàssic de la modernitat. Ara bé, li manca capacitat de conferir identitat. Es va perdre l’oportunitat d’encarregar un alfabet específic, o d’aprofitar pals secs dissenyats aquí, si bé això hauria encarit el projecte perquè no estaven disponibles en els mitjans tècnics de retolació. </div><div>Pel que fa als pictogrames, el criteri és molt estricte. El sistema en preveu només vuit i els tria d’acord amb el grau d’implantació. Per això s’adopten els recomanats per l’UITP introduint-hi algun canvi, que corresponen al sistema elaborat el 1974 per encàrrec del Departament of Transportation dels EUA per senyalitzar estacions i aeroports, dissenyats per Cook and Shanoski Associates des de l’American Institute of Graphic Arts. </div><div>Les peces que consten al museu tenen les següents inscripcions: “Pia Almoina” i sageta (MADB135.731), “Sta. M. dels Turers” (MADB135.732), “Museu Arqueològic” amb sageta (MADB135.733) i “Camp de Futbol” amb sageta (MADB135.734).</div><div>Anna Calvera</div>
Història de l’objecte
Premis: Menció especial, 1983 - 1984, 2nd International Colour Design Price, Stuttgart, Alemanya ; Delta de Plata, 1984, ADI FAD, Barcelona.
Bibliografia
Capella, J., Larrea, Q. (1991). Nuevo diseño español. Barcelona: Gustavo Gili SA, 128
25 años de diseño industrial: los Premios Delta (1986). Barcelona: Gustavo Gili, SA, ADI FAD