Lua

Descripció

El llum Lua està format bàsicament per un cos de bronze estampat en calent, amb acabat cromat brillant. Per fer aquesta peça s’estampen petits blocs de metall preformats, és a dir, nuclis de bronze fosos que abans de l’estampació tenen una forma similar a la del producte final. El procés permet l’obtenció d’una superfície molt llisa, sense porus, i pràcticament preparada per al procés de cromat, amb prou feines sense manipulació. El muntatge fàcil, a partir d’aquesta peça principal, i els pocs elements que s’hi incorporen, proporcionen un producte de qualitat sense necessitat d’un preu de venda gaire elevat. Vist de davant el llum adquireix un aspecte troncocònic, bé que en realitat tingui la secció d’un triangle amb vèrtexs arrodonits. Disposa d’un reflector interior de curvatura parabòlica per optimitzar-ne la distribució del feix de llum, alhora que redueix la calor que es transmet al cos de metall. A la part inferior, la forma s’afina i acaba amb un peu pla. La base de l’aplic, de xapa embotida, té un diàmetre de certa importància en proporció al cos, que es correspon amb el de les caixes de connexions habituals als EUA, més grosses que les europees. Gràcies al tipus de bombeta que porta el llum no necessita transformador. Lua va ser el resultat d’una de les primeres col•laboracions de Daifuku amb l’empresa B Lux, i recull el passat de l’autor com a arquitecte nord-americà d’ascendència japonesa i una certa referència al modernisme català, el seu país d’adopció. Així, d’una banda les línies de l’objecte són netes i minimalistes, però també incorporen un aire orgànic, quasi vegetal. En aquest sentit, Lua és una proposta poc habitual en l’autor, que més tard va elaborar llums més propers als plantejaments del moviment modern per a empreses com B Lux, Vanlux o Blauet, a Espanya; o Fontana Arte Tecnica i Candle a Itàlia. Malgrat tot, alguns matisos orgànics tornen a aparèixer al seu llum de taula Lisa, produït per Candle el 1996. Pel que fa al procés de disseny de Lua, se’n va dibuixar el prototip sense fer-hi servir eines informàtiques 3D, sinó que l’autor en va esculpir a mida real una mostra operativa en pasta de polièster. La proposta inicial no tenia la base de xapa embotida circular, que va aparèixer més tard a causa de les normatives internacionals. Sense aquesta peça de base, el llum reforçava la imatge orgànica i arribava a semblar adherida a la paret com si fos un caragol en una lluna de vidre. Des del punt de vista comercial Lua ha tingut una llarga vida sense interrupcions. Es fa servir tant en l’àmbit domèstic com en oficines i botigues i altres entorns comercials. Josep Maria Fort