Bravo

Descripció

El llum Bravo es pot incloure en la tipologia de llums de braç articulats adients per a oficina, lectura o taula de dibuix. La intenció inicial era obtenir un producte molt ben resolt, innovador i capaç de competir amb el model de braços articulats conegut popularment com a flexo. En el cas de Bravo, l’empresa va fer una important inversió inicial i va investigar un sistema d’articulació propi, adequat a aquest tipus de llum, que va ser desenvolupat i registrat com a patent d’utilitat, un tipus de patent molt més cara que la de model industrial que només protegeix la forma d’un producte. El braç articulat és constituït per un sistema innovador que consisteix en un conjunt de fleixos d’acer introduïts a pressió dins d’un tub de niló. En els punts d’articulació, situats als extrems inferior i superior i al punt central del braç, el tub permet el gir amb el desplaçament dels fleixos, de manera que es manté una determinada proporció entre el desplaçament relatiu d’aquests. Determinada la complexitat del sistema la necessitat d’aconseguir, d’una banda, que sigui el frec entre els diferents fleixos allò que manté la posició del braç i, de l’altra, que el cap del llum es desplaci paral·lelament a la superfície que il·lumina, igual com en el flexo. Al llum Bravo, el braç hi és l’element més característic, ja que és el que s’adapta a les diferents versions. El capçal de plàstic (pocan) i el reflector d’alumini varien de forma segons el tipus de làmpada; tenen formes més arrodonides en la versió per a làmpades incandescents, com ara la peça del museu, i més triangulars en la d’halògenes. El capçal llueix una peça ornamental de policarbonat translúcid, disponible en diferents colors (la del museu és taronja), que permet un cert grau de personalització del producte. N’existeixen quatre versions: la de peu, amb una base de tija, adient per a lectura; la de taula, amb una base circular (com és la de la col·lecció); la de pinça per a caires de taules o prestatges; i la de paret. El producte no va respondre a les expectatives que la investigació i la inversió inicials de l’empresa productora permetien preveure i la seva comercialització va tenir un èxit relatiu. És difícil establir el motiu d’aquesta rebuda tèbia, però possiblement cal buscar-lo més en els aspectes formals que no pas en els tècnics o de funcionament. El flexo inicial constitueix l’inici d’una tipologia que, a causa d’unes necessitats tècniques i de funcionament, introdueix elements (molles, cargols, barres, etc.) que li proporcionen un aspecte tecnològic, on el funcionament és evident. El llum Bravo, en canvi, l’amaga i el caracteritza una complexitat tècnica que no és gens aparent. Sovint aquest tipus de canvi resulta difícil d’assimilar i dificulta la comprensió d’un producte i, per tant, la seva acceptació comercial. Sigui com sigui, aquestes qüestions són molt difícils de preveure, i finalment és la reacció del públic allò que permet conèixer veritablement el resultat. El llum va ser seleccionat per als premis Delta de 1992 atorgats per l’ADI/FAD de Barcelona. Josep Maria Fort