Regina
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | llum de taula |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Regina |
| Autors / participants |
Pensi Lombardo, Jorge (1946 - 2025) / disseny B Lux / producció / Berriz, Biscaia: a partir de 1988 |
| Lloc d’execució | Berriz |
| Datació | 1988 |
| Dimensions | 57.5 x 25.5 x 8.5 cm |
| Material |
acer inoxidable alumini polipropilè |
| Ingrés | donació B Lux, 1996 |
| Número registre | MADB 136130 |
Descripció
Aquest llum de taula és un dels dissenys més coneguts i celebrats de Jorge Pensi, dissenyat el 1987 i produït a partir de 1988 per l'empresa basca d'il·luminació B-Lux. Consta d'una base i una pantalla d'alumini de fosa polit brillant i un fust format per dues varetes d'acer inoxidable paral·leles subjectades a la base i estabilitzades en la part superior per una peça de plàstic. La làmpada està concebuda amb un dispositiu de llum format per dues bombetes dicroiques de 20 W 12 V que es desplaça, junt amb la pantalla d'alumini, amunt i avall al llarg de les dues varetes, que són alhora conductores d'electricitat de baixa tensió i l'interruptor s’hi situa a la base entremig. Un dels trets més interessants de Regina és el diàleg entre els aspectes tècnics i la solució formal. Ens trobem davant d'una innovació tècnica que va unida a un enginy de funcionament. I ens trobem, també, davant de l'explotació estètica d'un material i d'una tecnologia. La introducció de les làmpades halògenes a la dècada dels vuitanta va promoure nous tipus de llums. Els dissenys d'Ingo Maurer representen, potser, una de les experimentacions més notables en aquest terreny. Regina, a Espanya, ocupa un lloc igualment destacat. Abans que altres, Pensi va saber aprofitar les qualitats de l'halogen en aquest llum de taula. El seu disseny va incorporar la idea d'una pantalla d'alumini de fosa (un material nou per a aquest ús) que definia el focus de llum. I en la mateixa operació va concebre un senzill sistema de desplaçament de la font de llum per lliscament (aprofitant les varetes també com a conductores d'electricitat). Ambdós aspectes defineixen unes noves prestacions funcionals i lumíniques: un llum d'ambient i, al mateix temps, regulable, sense articulacions, apte per la lectura. L'ús de l'alumini mereix la nostra atenció. "En tot disseny ha d’haver-hi innovació –diu Pensi–, en aquest cas es tracta de la utilització de l’alumini fos polit brillant com a element de diferenciació.” Dos anys abans Pensi havia dissenyat la cadira Toledo (MADB 135444, MADB 136138) i estava molt familiaritzat amb l'alumini i la seva tecnologia de fosa. A Regina va seguir experimentant amb aquest material que donaria un aspecte inconfusible a aquest disseny i caracteritzaria altres productes molt significatius de finals dels vuitanta i principis dels noranta. L'alumini de fosa representava la introducció d'un material fred, metàl•lic, brillant i tecnològicament avançat, però que simultàniament era modelable en formes amables i depurades. No obstant la modernitat de Regina, resulta curiós que, com diu també l’autor, “en observar el llum per primer cop sembla que l’has vist abans". Aquest tret, bastant recurrent en els objectes que surten de la mà de Pensi, quasi bé un segell d'autor, es fa singularment acusat a Regina. Es tracta d'un llum completament innovador i original i tanmateix té la capacitat de fer-se present com un déjà vu. Insistint en aquest sentit, en un testimoni més recent, Pensi assegura: "He dissenyat objectes que no se sap ben bé si són vells o nous. Regina n’és un exemple. Però, sincerament, no tenia cap intenció de fer un llum neodéco. Tampoc no furgo en els llibres d’història del disseny, ni busco inspiració a les revistes.” Sembla, doncs, que més aviat es tracta d'un pou d'imatges, de referències d'orígens diversos que flueixen cap al present en els moments de determinar formes. Com s'ha dit al començament, Regina és un dels dissenys més coneguts de Jorge Pensi i la seva estètica i coherència tècnica també han estat valorades comercialment. Diego Slemenson ha col·laborat en el projecte. Oriol Pibernat (Maria José Balcells, documentació)
Història de l’objecte
Premis: Delta de Plata, 1988, ADI FAD, Barcelona ; Primer premi d'il·luminació, 1988, Spec&Neocon Show, Chicago, Estats Units.
Bibliografia
Todos los Premios Delta de ADI FAD (1989). Ardi, 11, 196-199
Capella, J. (1998). Elogio y refutación de los ochenta. Experimenta,20, p. 175-180
Capella, J., Larrea, Q. (1991). Nuevo diseño español. Barcelona: Gustavo Gili SA, 131
Las firmas en el diseño español (1989). Casa Vogue España, 4, 24-32
Clásicos recientes: 80 piezas de diseño español de la década de los 80 (1993). Madrid: Ifema
Dent Coat, E. (1990). Spanish design and architecture. Londres: Studio Vista, 183-186
Dietz, M., Mönninger, M. (1993). 330 Lights Colònia: Benedikt Taschen, 115
Diseño España. Tòquio: Japan Industrial Design Promotion Organization, 1992., 22
Jorge Pensi. La forma Precisa (1995). Diseño interior, 42, p.90-91
Pensi, J., Schnaith, N. (1994). Jorge Pensi. Barcelona: Gustavo Gili, 62-63
MD, Moebel interior design (1989, octubre), núm. 10
Meyetta, M. (1989). Jorge Pensi. Interni: la rivista dell'arredamento, 392, p.30-35
SIDI, Selección de diseño (1987). On Diseño, 87, p.50-64
Novedades del SIDI en París y Colonia (1988). On Diseño, 92, p. 63-83, 95
XXI Edición Premios Delta (1988). On Diseño, 97, p.69
Cinco años de diseño (1994). On Diseño, 152, p. 64-171, 66
Parcerissas, P. (1988). Alberto Liévore y Jorge Pensi. On Diseño, 95, p.84-91
Pibernat, O., Pibernat, C. (2000) Jorge Pensi: Intuiciones. Barcelona: Loft
Plural design / Asociación de Diseñadores Profesionales. (1989). Barcelona: Ediciones del Serbal
Román, C. (1991). Barcelone: la culture catalane. Le Jardin des modes, 148, p. 34-35
Trigo, J. (1988). Sus diseños favoritos. Ardi, 2, p. 90-107., 104
Vilaseca, C. Jorge Pensi: materiales fríos en objetos cálidos. Elle. Decoración, 6, p. 25-27
Jorge Pensi. (1996) Pace, interior and architecture. Vol. 91 (1996), 91, p. 44-46.
