Servul

Descripció

La col·lecció de llums Servul està constituïda per un de peu i l’altre de paret, de gran senzillesa, tant formal com compositiva, dissenyats amb gran meticulositat i cura en els detalls. En el seva recerca de qualitat i prestigi, l’empresa italiana d’il·luminació Flos va demanar a Josep Lluscà el disseny d’uns llums que resolguessin tots els problemes propis d’aquests productes i que alhora resultessin econòmics. Prenent com a premissa principal el preu del llum, Lluscà optà per l’ús de bombetes halògenes que no necessitessin la incorporació d’un transformador. Tanmateix va triar un portalàmpades estàndard i per solucionar la pantalla va fer ús d’un principi similar al del conjunt de complements de taula Sculptura, produït l’any anterior per a l’empresa alemanya WMF AG (MADB 136145 - MADB 136147, MADB 135834, MADB 135835, MADB 136757). Es tracta de l’ús d’una làmina d’acer de 0,8 dècimes de mil·límetre de gruix que amb un sol cop de premsa es doblega, i després se’n retalla el material sobrant. La pantalla no té cap tapa ni complement, i això en facilita la ventilació i la neteja . La unió entre tots els elements i el suport, fet de fusta, és mitjançant un únic cargol, una prova més de la simplicitat de l’objecte. En la versió de peu, la pantalla és d’alumini i la base és de fusta però té un disc de plom per assegurar l’estabilitat de l’objecte. La barreja d’un material tan càlid i artesanal com la fusta amb d’altres més “tecnològics”, com l’alumini o l’acer, és un tret propi dels dissenys de Lluscà que volen establir una relació entre tradició i modernitat, dos conceptes que ell no creu pas incompatibles. El nom Servul és degut al fet que el llum de paret recorda vagament el cap del cérvol; però com que es tractava d’un producte italià, va decidir permetre’s aquesta petita llicència ortogràfica. Aquest llum és distribuït a Espanya per Flos Ibérica SA, però es fabrica a Itàlia. Malgrat els anys que porta al mercat el seu nivell de vendes és molt bo i es manté a nivells bastant similars als del seu llançament. Maria José Balcells