Iroqua

Descripció

La imatge més habitual del sofà i la butaca còmodes és la del seient tou, que s’emmotlla a les diferents postures del cos en comptes d’adaptar-s’hi. El programa Iroqua, format per butaca i sofà de dues o tres places, fuig d’aquesta idea i torna unes dècades enrere per recuperar els seients rígids, però alhora ergonòmics, que durant molt de temps havien caracteritzat les butaques i sofàs. Va ser als anys seixanta quan els dissenyadors italians van crear els seients tous, de materials poc convencionals com el plàstic o l’escuma de poliuretà amb formes gens habituals, com ara la famosa sèrie “Up”, disseny de Gaetano Pesce per a la firma C&B. Després del boom del pop, es va torna a poc a poc als models més clàssics, sense deixar de mantenir-se en els sofàs i butaques tradicionals aquest aspecte “tou” que semblava ser sinònim de comoditat. Sempre preocupat pel binomi confort-ergonomia, i seguint amb una línia de dissenys en els quals ha tractat el mobiliari d’oficina com si fos mobiliari domèstic, Lluscà pren com a punt de partida els seients d’avions i cotxes. Els dissecciona i els estudia meticulosament fins a arribar al programa Iroqua en què capgira els termes, i la serietat del món industrial arriba a la casa. Iroqua és un programa basat en el concepte de “làmina entapissada” d’on extreu les característiques principals. Totes les possibles versions del programa parteixen de la combinació de quatre bastidors bàsics: el rectangular, que forma la base del seient, fet de tub d’acer de secció quadrada, i tres més de perfil guerxat que corresponen al respatller i als laterals, tots ells construïts amb tub d’acer de secció circular i fleix també d’acer. Els quatre bastidors estan recoberts d’escuma de poliuretà de densitat variable. Com un perfecte trencaclosques, cadascuna de les parts s’uneix a la resta mitjançant una sèrie de dobles connectors, enfundats en acer inoxidable, que garanteixen l’estabilitat del conjunt. Les potes són de fosa d’alumini ancorades directament a l’extrem davanter de les dues parts laterals i al travesser inferior del respatller. La lleugeresa dels peus, similar a la dels indis canadencs de la tribu Iroqua per la qual Lluscà sent un gran interès, va donar nom a tota la col•lecció. El caràcter estructural del programa, a banda de fer més fàcil el muntatge i desmuntatge del seient, de reduir l’embalatge i de facilitar el transport, permet, sense incrementar els components, construir quatre models diferents: amb respatller baix, mitjà o alt i alt, amb la possibilitat d’afegir un recolzador pel cap. Però la versatilitat del producte no acaba aquí, ja que fins i tot només canviant els bastidors del seient i el respatller es pot construir una butaca o sofàs de dues i tres places. La peça del museu és una butaca, model 4, B-2, amb el respatller alt i de color blanc. El programa Iroqua reuneix confort, funcionalitat i elegància i, malgrat que en un principi va ser pensat més per a l’ús domèstic, el seu veritable èxit comercial es deu a les vendes per a zones d’espera d’oficines, hotels, etc., ja que gràcies a l’entapissat tibat resulta de manteniment fàcil. Maria José Balcells