Saltar al contingut

Marta

Tornar al llistat
Marta
Nom de l’objecte cadira de braços
Títol / Nom propi Marta
Autors / participants de Vilallonga, Marta / disseny
Amat. Muebles para colectividades, SA / producció / Martorell, Barcelona: a partir de 1994
Bofill Leví, Ricard (1939 - 2022) / disseny
Lloc d’execució Martorell
Datació 1994
Dimensions 77.5 x 55 x 55 cm
Material alumini
cirerer (fusta)
Ingrés donació Amat. Muebles para colectividades, SA, 1994
Número registre MADB 135440

Descripció

La cadira Marta planteja una divisió funcional a partir de dos materials, l’alumini de fosa polit i anoditzat, un material fred i resistent, per a l’estructura, constituïda per les potes, els braços i els suports del seient, i fusta massissa de cirerer per al seient i el respatller, les parts que entren en contacte amb el cos de l’usuari, de manera que asseguren un tacte confortable. La divisió entre les potes posteriors i els braços, d’una sola peça, queda desdibuixada per la puresa de la línia, però la simplicitat aparent no es correspon amb la dificultat tècnica durant el procés d’emmotllament, ja que calen dos motlles, un per als braços i les potes posteriors i l’altre per a les potes davanteres, que, tot i fer-se amb el mateix motlle, es produeixen separadament. Tanmateix, en facilita el muntatge la reducció del nombre de peces, la fixació de les quals queda amagada per no trencar la fluïdesa de les línies. El respatller i el seient poden ser de fusta de faig, noguera, cirerer (com l’exemplar del museu) o caoba, a més de cuir i entapissats en les versions de menys luxe, tot i que el teixit desmereix la cadira, ja que la seva qualitat no està a l’alçada de la resta d’acabats. Divideixen el respatller de fusta tres peces verticals, la central i les dues simètriques laterals, encaixades entre si i fixades a l’estructura amb uns pivots que surten de l’alumini. Durant el procés de fabricació va caldre modificar el projecte original, ja que la peça estructural posterior es deslligava de l’horitzontalitat del seient accentuant-ne l’esveltesa, i això complicava massa l’emmotllament. D’altra banda, hi ha una certa contradicció entre l’esforç d’alleugerir formalment la cadira i l’elecció de l’alumini de fosa com a material estructural, que n’augmenta considerablement el pes, ja que l’esforç físic que cal per aixecar-la dissuadeix l’usuari d’apilar-la, cosa que el disseny permet. Com suggereix la mateixa Marta de Vilallonga, la visió de perfil de la cadira permet entendre’n l’essència, ja que s’hi despleguen unes formes volgudament sensuals, gestuals i orgàniques, insinuant un llavi o mitja papallona, mentre que el traç ascendent hi dóna dinamisme i les potes esdevenen petites columnes que aporten a la cadira una dimensió arquitectònica i l’excel•lència pròpia d’un seient reial. Tot i que Marta oscil•la entre l’ús d’oficina i el domèstic, els materials nobles, com l’alumini, el cuir o les fustes de qualitat n’encareixen el preu i la converteixen en un producte de luxe, allunyat del gran públic. Apareguda al mercat en un moment de forta crisi econòmica, els tiratges de producció han estat baixos però continuats, ja que el fet de ser independent de cap col•lecció li ha permès més llibertat de vendes. Esther Ferrer

Bibliografia

Mobiliario español en Orgatec: un nuevo concepto de ergonomía (1994). On Diseño, 155, p.38-44, 39

SIDI en Valencia (1994). On Diseño, 158, p.126-159, 145

Herrajes, sistemas de seguridad, equipamientos para construcciones colectivas (1996). On Diseño,174, p. 68-76, 64

Marta