Cesta
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | llum de taula |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Cesta |
| Autors / participants |
Milá, Miguel (1931 - 2024) / disseny Santa & Cole, Ediciones de Diseño / producció / Barcelona: a partir de 1996 Polinax (1965 - 1982) / producció / Vilanova i la Geltrú, Barcelona: 1965-1988 DAE / producció / Vilanova i la Geltrú, Barcelona: 1988-1996 Tramo (1964 - 1975) / producció / Barcelona: 1962-1965 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1962 |
| Dimensions | 50 x 34.5 x 31 cm |
| Material |
abacà polipropilè |
| Material / tècnica | Abacà i polipropilè emmotllat; emmotllat |
| Ingrés | donació Xavier Larrea Cruces, 1994 |
| Número registre | MADB 135398 |
Descripció
<div>El disseny d’aquest llum respon clarament al plantejament “què puc fer amb aquest material?”, un material que aquí es coneix com a canya de Manila i que s’anomena rattan a les Filipines, un material tradicional, doncs, que requereix processos de producció típicament artesanals: un problema molt atractiu per al dissenyador Miguel Milá atesa la seva manera d’entendre el disseny en el debat dels primers anys seixanta.</div><div>En efecte, en aquells anys Milá col·laborava sovint amb els arquitectes Federico Correa i el seu germà Alfonso. Sovint havien volgut posar mobles de canya de Manila, sobretot cadires, als interiors projectats per ells, uns mobles tradicionals que el costum havia tipificat com a mobles de jardí o de terrassa, però que a més gairebé havien desaparegut del mercat i els seus darrers productors estaven a punt de deixar d’existir definitivament. </div><div>Miguel Milá va buscar algú que encara hi treballés sense fer massa cas de si el tipus de tècnica es corresponia o no amb el model de producció industrial reivindicat pel disseny com a propi. Eren els anys en que Marquina, Moragas, Pey i els Milá, entre altres, polemitzaven a les revistes sobre el pes de l’artesania en el desenvolupament del disseny industrial: havia estat una qüestió determinant en el camí emprès per l’arquitectura en aquells primers anys seixanta, la tendència del realisme. En el cas del disseny industrial, tanmateix, tot era més problemàtic ja que acceptar l’artesania afectava la mateixa definició programàtica de l’activitat. En aquest context, posar uns mobles tan manifestament artesans era un indicador molt clar quant a la tendència adoptada: l’herència de l’arquitecte José Antonio Coderch pel que fa a la reivindicació de la tradició popular. Miguel Milá recorda encara amb orgull que, el 1965, davant d’un moble seu de canya de Manila, el dissenyador Franco Albini li va dir: “Tot allò que es fa amb un cert mètode és industrial.”</div><div>La cerca de productor va donar els seus fruits en trobar Blanes, un artesà d’Alacant que s’havia instal·lat a Barcelona i que tenia un taller totalment artesanal. Llavors, Miguel Milá va pensar quines coses podrien fer-se amb aquest material per actualitzar-lo. Cal recordar la llarga sèrie de mobles de canya creats per ell, gairebé tots editats per Gres: hi ha des de tamborets fins a penja-robes, carrets, cadires i safates. El llum Cesta n’és el referent més clar. El nom explica perfectament tot el que és implícit: la tècnica constructiva d’una banda i, de l’altra, el referent estructural a un element ben artesanal que conté una pantalla i que porta una nansa per facilitar-ne el desplaçament.</div><div>La peça, d’altra banda, s’integra perfectament en la que ha estat una de les constants de la manera de dissenyar de l’autor, la de reinventar la tradició, és a dir, actualitzar mitjançant el redisseny peces tradicionals. Tal com explica: “Tot allò tradicional estava desapareixent; sovint anaves a buscar una cosa i ja no la trobaves al mercat. Aleshores calia tornar-ho a inventar, a redissenyar-ho i trobar qui ho podia fabricar.” El llum Cesta posa molt bé de manifest com procedeix el redisseny: si l’estructura és un diàleg amb la tradició i els materials artesanals com la cistelleria en totes les seves variants–, la novetat prové de la funció prevista. Quant a la pantalla, la primera versió era de vidre òpal, bufat en motlle. Milá la va fer servir també per a altres aplicacions, com els llums Care (MADB136.079) i H-102. </div><div>La primera versió es fabricava en dues mides, Cesta i Cestita. La pantalla de plàstic bufat va aparèixer molt aviat, el 1965 quan Miguel Milá treballava en el llum Globo (MADB135.655 i MADB135.768) on, segons afirma, per primer cop va emprar la tecnologia del plàstic bufat habitual en la fabricació d’envasos i bidons de plàstic. Aquest plàstic és un dels materials més representatius de la segona revolució industrial, que va tenir lloc, almenys a Catalunya, als anys seixanta.</div><div>Des que Santa & Cole produeix el llum Cesta (1996), l’estructura és de fusta de cirerer. Si ha calgut canviar el material és perquè ara ja han desaparegut totalment les empreses que treballaven la canya de Manila. Segons Miguel Milá la causa principal del fet que aquesta mena de tallers i empreses les artesanals hagin desaparegut és la mania tan “moderna” de només voler fer coses barates.</div><div>Anna Calvera</div>
Història de l’objecte
Premis: Delta de Plata, 1962, ADI FAD, Barcelona
Bibliografia
Calvera, A. (1998). Entrevista a Miguel Milá, un chico que hacía lámparas en la Vía Layetana. Experimenta. Monografía Observatorio Fin de Siglo. Diseño del mueble en España 1902-1998. , 20, p.115-119
Capella, J., Larrea, Q. (1991). Nuevo diseño español. Barcelona: Gustavo Gili SA, 46
Corredor-Matheos, J. (1997). El disseny industrial. Dins Disseny, vestit, moneda i medalles (p.11-81). Barcelona: L'Isard, 34,40
Selección ADI FAD Deltas de Plata. Cuadernos de arquitectura (1963), 51, 30-31
II Exposición de diseño industrial en España (1970). Madrid: Exco, Ministerio de la Vivienda, Dirección General de Arquitectura, 18
Milá, l.(1962). Sobre lámparas. Cuadernos de arquitectura, 47, p. 37
Phaidon design classics (2006). Londres: Phaidon Press Limited
Ruiz de Azúa, M (ed). (1998). Textos históricos en torno al mueble. Experimenta. Monografía Observatorio Fin de Siglo. Diseño del mueble en España 1902-1998, 20, p. 263-292, 273
Zabalbeascoa, A. (1993). Milá, cuatro décadas diseñando. Diseño interior, 29, p. 10-13