Care
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | llum de paret |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Care |
| Autors / participants |
Milá, Miguel (1931 - 2024) / disseny Polinax (1965 - 1982) / producció / Vilanova i la Geltrú, Barcelona: 1965-1988 Tramo (1964 - 1975) / producció / Barcelona: 1962-1965 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1962 |
| Dimensions | 25 x 18 x 21 cm |
| Material |
acer polipropilè |
| Material / tècnica | Acer i prolipropilè |
| Ingrés | donació Daniel Giralt-Miracle, 1997 |
| Número registre | MADB 136079 |
Descripció
<div>Els llums de paret tenen un destí humil dins les cases però no per això menys important: passadissos i rebedors, per exemple, necessiten llum però no admeten grans estris que dificulten el pas. En un article seu, el dissenyador Miguel Milá explicava el plantejament del disseny de llums en aquests termes: “El disseny industrial […] no es conforma a acceptar com a bona la solució de la bombeta com a mitjà de transformar l’energia elèctrica en lluminosa, creu en la necessitat d’inventar algun procediment nou per proporcionar llum ja difusa i convenientment dosificada per a cada un dels casos en què és aplicada […]. Treballem ara amb els elements de què disposem. El primer bàsic i primordial és la bombeta corrent. Intentem doncs acoblar-hi els additaments necessaris perquè en cada cas tinguem la quantitat i la qualitat de llum necessàries per resoldre el problema concret que se’ns presenta. És a dir, dissenyar un llum o, més ben dit, aquesta ha de ser l’actitud del dissenyador davant del problema. Després es trobarà amb altres dificultats, però ja dins el camí correcte. La primera d’aquestes dificultats es presenta en comprovar que la funció que cal complir amb el llum és pràcticament la mateixa en tots els casos i que les petites diferències entre un i altre, més que un fet diferencial, fan pensar en la possibilitat de crear el llum únic que serveixi per a tots els casos. En aquesta cerca inútil es perd a vegades el dissenyador fins a reprendre l’estudi per arribar a una conclusió més modesta però més lògica: el seu autèntic objectiu és […]. crear un aparell que allotgi aquest punt emissor de llum i que en permeti el pas en la quantitat i les condicions que les circumstàncies exigeixin.” Aquesta conclusió aparentment modesta explica la varietat de llums que Miguel Milá ha dissenyat al llarg de la seva carrera i la gran quantitat de situacions que ha afrontat dins d’un univers tan limitat com el domèstic. </div><div>El llum Care evidencia aquesta voluntat tan característica de l’autor d’adaptar diferents components industrials . El globus d’aquest llum és el mateix que el del llum Cesta (MADB135.398 i MADB136.080), el mateix que havia fet servir també al llum H-102, estilísticament coherent amb la taula baixa de vidre (MADB135.600); el que en varia és només el suport, però el canvi en modifica totalment el caràcter i la personalitat. Es tracta d’una pantalla de vidre de forma més o menys oval, la producció de la qual requeria motlles, i els motlles, almenys en la visió de Milá, són peces industrials molt costoses. Calia doncs amortitzar la inversió, una inversió relativament important per a una editora petita com era Tramo aleshores. Per això el dissenyador va decidir diversificar la producció i donar sortida a la pantalla. Més endavant, el 1965, quan va fer recerques sobre el plàstic d’injecció bufat per al llum Globo (MADB135.655), la mateixa lògica li va aconsellar d’aplicar la pantalla petita, ara ja de plàstic, als tres llums ja existents. Tots guanyaven en prestacions i facilitat de muntatge: el plàstic pesa menys que el vidre i, si bé envelleix molt pitjor, té un manteniment més fàcil. D’altra banda la tecnologia estava ja ben assajada, atès que era la que servia per fabricar envasos i bidons.</div><div>Més essencials que Cesta, els llums Care i H-102 anuncien el que va ser una constant en el disseny d’aquells primers anys seixanta, quan es treballava amb formes geomètriques elementals. El suport de Care consisteix en un cercle, és a dir, una secció de cilindre format per un perfil pla, que abraça el globus i s’uneix per tangència a la peça per penjar-lo a la paret. Una petita base condueix l’electricitat i aguanta la bombeta. Des del punt de vista del confort funcional, poder treure el globus en facilita la neteja i també simplifica l’accés a la bombeta. El 1964, l’estudi d’arquitectura MBM (Martorell, Bohigas, Mackay) va reprendre la idea i va dissenyar un llum (MADB135.799) semblant per a exteriors o grans espais públics (selecció ADI/FAD 1966) amb un globus de vidre que era una esfera perfecta.</div><div>El suport del llum, de ferro i podia estar pintat en blanc o negre, era fabricat per l’empresa Cabanes y Revuelta, una metal•listeria, de la qual deriva el nom propi del llum (Ca-Re). Com Cesta, també es venia en dues mides.</div><div>Anna Calvera</div>
