Alicia

Descripció

L’armari Alícia, dissenyat per Transatlàntic, es caracteritza perquè és un moble amb moltes possibilitats, ja que conté un llum, un clauer, un cendrer, un armariet, un prestatge, un paraigüer i un mirall, elements que hom empra fàcilment en arribar o marxar de casa. L’equip que creà el moble estava format pel grafista Lluís Morillas i els dissenyadors industrials Ramon Benedito i Josep Puig, que, entre 1983 i 1990 i amb el nom de Transatlàntic, realitzaren propostes avançades en el camp del disseny. L’armari està estructurat a partir d’una rígida caixa de fusta pintada de color gris fosc metàl·lic. Està tancat per un mirall que té la funció de porta corredissa que obre, indistintament, cap a la dreta i cap a l’esquerra i que disposa, a la part superior, de tretze trepats disposats simètricament per on surt la llum de la làmpada interior. Aquesta consisteix en una planxa opaca de color blanc que amaga un fluorescent i la instal·lació elèctrica. Dessota hi ha sis clauers disposats a portell i consistents en petits cilindres de metall collats. A sota hi ha un armariet (amb una tapa abatible folrada amb pell que tanca amb un imant) i un prestatge (folrat del mateix material), mentre que un segon prestatge inferior conté un cendrer d’acer inoxidable extraïble. El paraigüer, que ocupa la part més baixa, està compost a partir dels mínims elements necessaris: un fil de ferro que fa de suport i un contenidor per a l’aigua. A la part baixa posterior, hi ha un rebaix per adaptar el moble als volums dels sòcols més utilitzats. Dessota, on el moble entra en contacte amb el terra, dos eixos amb rodetes permeten regular el cos i falcar-lo. Sense cap mena de dubte, la característica principal d’Alícia és l’efecte obert/tancat i la doble funció mirall/contenidor que, com bé assenyalà Ramon Benedito, provoca un doble efecte i un doble ús. El moble va ser encarregat, l’any 1987, a Transatlàntic per l’aleshores jove i prometedora empresa guipuscoana Akaba SA, que havia detectat la necessitat d’un moble d’aquelles característiques en el mercat. Aquell mateix any Transatlàntic presentà el prototipus (que és la peça que pertany a la col·lecció del museu) a la Feria Internacional del Mueble de València, i va resultar seleccionat dins el Concurso Nacional de Diseño. L’any següent començà a ser produït, comercialitzat i de nou gratificat, ara com a moble seleccionat per als Premis Delta ADI/FAD de Barcelona. L’empresa fabricant aturà la producció l’any 1991, després d’haver-lo distribuït a Espanya i d’haver-ne obtingut un correcte nivell de vendes. Els autors batejaren el moble de rebedor com Alícia, ja que com passa al cèlebre conte de Lewis Carroll, un munt de sorpreses inimaginables s’amaguen a l’interior. Com si el moble fos el conte i l’espill la seva coberta, en obrir-lo farem com Alícia al País de les Meravelles, trobar allò mai imaginat: elements minuciosament dissenyats i col·locats en un espai fascinador que caldrà descobrir. Rossend Casanova