Mirallmar
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | mirall |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Mirallmar |
| Autors / participants |
Samsó Queraltó, Eduard / disseny BD, Ediciones de Diseño (1972 - 2007) / producció / Barcelona: a partir de 1991 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1991 |
| Dimensions | 150 x 180 x 4 cm |
| Material |
ferro llautó mirall |
| Ingrés | donació BD, Ediciones de Diseño, 1995 |
| Número registre | MADB 135843 |
Descripció
El mirall Mirallmar es caracteritza per les múltiples possibilitats reflectores que set llunes, de diverses grandàries, adopten en una estructura en ziga-zaga. El mirall està estructurat a partir d’una ànima de ferro que conté nou casquets i discs de ferro galvanitzat, els quals acullen unes ròtules de llautó tornejat que suporten les llunes. De manera intencionada, part d’aquesta ànima és visible, deixant entreveure l’estructura del moble. Les dimensions del mirall oscil•len segons la posició, que pot allargar-se o replegar-se a voluntat. Les llunes mesuren, de major a menor grandària, 70 x 70 cm, 50 x 50 cm, 40 x 40 cm, 30 x 30 cm (n’hi ha dues), 24’5 x 24’5 cm, i 20 x 20 cm. D’altra banda, la penúltima és d’augment. El mirall va ser concebut per al projecte Casa Barcelona, per al qual es dissenyaren objectes que fàcilment trobem a les llars a partir de dotze objectius teòrics: ser innovador, posseir un valor cultural, ser homogeni, flexible, internacional, funcional, de circumscripció nacional, durable, normalitzat, comercial, amb una relació qualitat de producte-cost, i plenament identificat. Mirallmar seguí aquestes premisses i alhora es va inscriure en els tres àmbits en què s’articulava la mostra: l’univers domèstic, el confort i la base exportable. Precisament, en l’edició del catàleg de Casa Barcelona, hom hi pot trobar el procés de disseny del mirall, des dels dibuixos preparatoris fins a la maqueta i la projecció de l’estructura definitiva, així com una presentació de l’autor, que considerà les set llunes “com un pensament, una intuïció i, per això, quelcom mai definitiu, quelcom sempre inacabat… Per poder definir-se necessitaran d’un lloc per reflectir i, per tant, per habitar. Només aleshores seran… I només aleshores generosament, una a una, ens tornaran aqueix lloc multiplicat com un eco.” El mirall, també en paraules d’Eduard Samsó, és una peça molt lliure, gens lligada a cap corrent, tendència o estil. També, i segurament per la seva missió, resultà una de les menys funcionals de la mostra. El mirall va ser produït per una empresa espanyola, BD Ediciones de Diseño, SA, que l’ha fabricat fins a l’actualitat i s’ha encarregat també de la comercialització, tant a l’estat espanyol com als Estats Units d’Amèrica i diversos països dels continents asiàtic i europeu. Al bon èxit comercial cal sumar-hi el fet d’haver estat seleccionat per als Premis Delta ADI/FAD de l’any 1991. Cal assenyalar que el nom també és deutor de les normes de Casa Barcelona, ja que els dissenys havien de tenir un títol relacionat amb la ciutat. Vist el resultat, Eduard Samsó no dubtà a fer un joc de paraules amb un dels punts més representatius de l’urbs, des d’on es contempla el pla de la ciutat: Miramar. De Miramar a Mirallmar, una consonant afegida transforma la funció de mirar en un objecte de reflexió. Acció i resultat que troben, en aquest espill, un efecte de realitat esberlada, aconseguit gràcies a la múltiple refracció, que fa que les imatges es fragmentin d’una lluna a l’altra i que hom sempre se cerqui, com si volgués trobar-se en cadascuna de les seves parts. Rossend Casanova
Història de l’objecte
Premis: Premio de Diseño, 1992, Revista Nuevo Estilo, Madrid.
Bibliografia
La Casa del 92. Ardi. (1992), núm. 25, 128-141
Premios Delta 91 (1992). Ardi , 26, p. 74-77.
Eduard Samsó. Valor seguro (1995). Diseño interior, 42, p. 10-111