Sylvestrina
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | llum de taula |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Sylvestrina |
| Autors / participants |
Santa & Cole, Ediciones de Diseño / producció / Barcelona: a partir de 2020 Garcés i Bruses, Jordi / disseny Sòria, Enric / disseny BD, Ediciones de Diseño (1972 - 2007) / producció / Barcelona: 1974-2007 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1974 |
| Dimensions | 35 x 12 x 12 cm |
| Material |
acer inoxidable vidre de borosilicat |
| Ingrés | donació BD, Ediciones de Diseño, 1995 |
| Número registre | MADB 135858 |
Descripció
El llum de taula Sylvestrina és compost d'una base o peu negre de 12 cm de diàmetre i un difusor format per dos tubs de vidre pyrex concèntrics, on el cilindre interior, de menor alçada i matisat, amaga la font lumínica alhora que difumina la llum i augmenta la superfície radiant, la qual és recollida i reconduïda per un segon cilindre més alt –aquest completament transparent–, que determina l'alçada total de l'objecte. La base, prou estable però no massa aparent, es concreta en una circumferència negra que separa la llum de la superfície on reposa l'objecte, alhora que allotja el portalàmpades. Pel costat d'aquesta base, en forma d’una mitja canya que amaga a la vista l'arribada del fil elèctric, aquest disc negre sembla flotar lleugerament sobre la superfície horitzontal on reposa. Aquest llum recupera, en certa manera i convenientment actualitzada, la suggerent espontaneïtat dels primers realitzats amb làmpada elèctrica i estableix una relació conceptual, encara que no formal, amb objectes realitzats per Peter Behrens o Adolf Loos, entre altres. Rememora, també en certa manera, la presència d’una espelma sobre una tauleta o una prestatgeria, amb tota la seva modèstia i, alhora, amb tota la dignitat. D’altra banda, aquesta espontaneïtat i subtil relació entre la font lluminosa i els elements que li fan d'embolcall apareix amb una convicció que, tractant-se d'un objecte dissenyat el 1974, no resulta gens fàcil d'aconseguir, resultat d'un exercici similar al que practica un pintor quan s'allunya del quadre per copsar-ne els trets més fonamentals, sense anècdotes ni distraccions. Aquí, l'element que desencadena el procés és la mateixa llum i, amb aquesta, la concreció física del punt d’on parteix: una làmpada incandescent tubular de 40 W i un portalàmpades de coll estret. Ambdós aspectes, el material –la làmpada– i l'immaterial –la llum–, condicionen i justifiquen tant els elements que configuren el llum com la forma que aquests adopten. El procés d'invenció d'un llum, en aquest cas de taula, és reproduït sense interferències ni frivolitats. Les diferents parts apareixen amb la major simplicitat i coherència possibles, amb una estructura conseqüent en relació amb el pla horitzontal de suport, de manera que resulta adient com a element d'il·luminació ambiental de característiques tènues, però també com a il·luminació local propera, suficient per llegir i escriure. En tot cas, el caire del resultat és principalment domèstic i confortable, allunyat d'estridències i sensacionalismes. L'aparició del producte se situa en els inicis de l’empresa BD, Ediciones de Diseño, fundada l’any 1972. Com altres objectes d'aquella mateixa època, aquest tampoc no ha tingut un èxit comercial sobtat seguit per una posterior caiguda, sinó una producció estabilitzada al llarg dels temps. De fet, en els seus inicis el llum Sylvestrina era el germà petit de Sylvestre, que va deixar de produir-se per motius comercials, disposava d'un sistema d'il•luminació idèntic al de Sylvestrina, però situat en una base de 50 cm de diàmetre, on apareixia en una posició excèntrica. Aquesta base, fabricada en metacrilat negre o bé en alumini, formava una superfície reflectora circular on es podien situar diferents objectes que produïen efectes diversos amb la llum que rebien. Amb el temps, la major versatilitat de la base petita, ja que deixa lliure més superfície a la taula base, i el preu més ajustat han convertit Sylvestrina en un clàssic encara en plena producció. Aquest llum va ser seleccionat pels premis Delta 1974, atorgats per ADI/FAD de Barcelona. Josep Maria Fort
Història de l’objecte
Premis: Selecció Premis Delta, 1974, ADI FAD, Barcelona
Bibliografia
Diseño industrial (1986). El Croquis, 22 , p. 164-169
Lámpara Sylvestre (1975). Cuadernos de arquitectura, 110, p. 54
Gli oggetti della coincidenza(1984). Domus (Milano), 653, p. 80
Los francotiradores del mueble. (1974). Mobelart, 24, p. 28
Ribalta, M. (1978). El mueble en casa. Dins Los Muebles (p.195). Barcelona: Blume
Veinticinco años de diseño. La Vanguardia. Suplemento dominical (1986, juny 8), p. 20.
