Metalástica

Descripció

L’origen de la cadira de braços Metalástica se situa en l’intent d’adaptar el perfil del banc Catalano (MADB135.861) a una col·lecció de mobiliari domèstic per a jardí, produïda també per BD, Ediciones de Diseño, i formada per cadira de braços, banc doble i taula baixa. Totes les peces tenen suports de perfils metàl·lics i superfícies de planxa desplegada (deployé). En aquest cas, el banc de dues places adquiria una imatge relativament proporcionada, entre la dimensió de la planxa desplegada i els aparents braços i potes situats en ambdós costats, però el resultat era menys equilibrat en la cadira de braços, on els suports resultaven més evidents que la superfície ondulada del seient i adquirien una importància excessiva. A la cadira Metalástica se sintetitzen aspectes descoberts i utilitzats, d’una banda, al banc Catalano i els seus derivats de jardí, i, de l’altra, plantejaments i elements de la cadira de braços Varius (MADB 135538). De Catalano pren inicialment el deployé la resistència a la intempèrie que ofereix sense escalfar-se massa, el poc pes i la possibilitat d’obtenir formes ergonòmiques i per tant confortables sense deixar de ser sòlids. En relació amb els mobles de jardí, abandona les pesants estructures metàl·liques laterals, alleugerint notablement el gruix dels perfils fins a obtenir un conjunt d’elements resistents però no massa rígids. De fet, d’aquí ve el seu nom, de l’elasticitat de la seva estructura, que, malgrat l’evident diferència en la forma, és en molts aspectes descendent de Varius. Pel fet de ser apilable els perfils que formen les potes davanteres, que també configuren els braços, se situen a la part més exterior de la cadira. Els braços es resolen utilitzant el mateix perfil de secció el·líptica de les potes anteriors de Varius, encara que ara s’ondulen en la forma general i es pleguen formant un angle, sense complexos, separant visualment la pota davantera del braç. La pota posterior, situada entre els braços i el seient, queda resolta amb un passamà de secció rectangular mínima, que és el màxim responsable de l’elasticitat, alhora que fa possible apilar la cadira de manera que, segons diu el catàleg, cinc d’apilades ocupen només 95 cm. Les potes posteriors tenen uns tacs de suport de niló. La cadira Metalástica va ser seleccionada per als premis Delta del 1988, atorgats per l’ADI/FAD de Barcelona. El 1996 Tusquets va fer una petita revisió de la cadira per poder-ne oferir també una versió en planxa d’acer perforada amb un acabat zincat i pintat en colors negre, gris o blanc. La peça de la col·lecció del museu està realitzada en acer deployé plastificat en niló negre. Josep Maria Fort