Chincheta

Descripció

Chincheta, taula dissenyada el 1987, sorgeix a partir de tres talls practicats sobre un disc d’alumini. Un cop doblegats perpendicularment, les peces resultants configuren punts de suport al terra, sense altres elements addicionals que les tres petites peces d’acabament. Com el seu nom suggereix, la seva simplicitat formal deriva de la xinxeta de tres punts centrals, tot i que, a la taula, els talls es desplacen a la perifèria per garantir una major superfície útil i optimitzar-ne la fabricació. Aquestes i altres diferències amb el referent eviten que l’objecte es percebi com una simple metàfora formal, ja que el que n’adopta no és la forma externa sinó la lògica constructiva. El resultat és un objecte conceptualment clar i de vigorosa personalitat estructural. Malgrat l’economia formal, o precisament per això, la taula és especialment densa en significats i recorda, tant en el procés de disseny com en l’aparença final, les més clares produccions del racionalisme, que reivindicava la llegibilitat funcional de l’objecte sense renunciar al potencial comunicatiu. De fet, l’extrema finor de la làmina d’alumini accentua l’ús del pla com a element constructiu, emblemàtic d’aquell període, immers en l’abstracció a través de geometries pures i formes mentals. Vista de cara la taula “desapareix”, cosa que produeix un efecte similar a les vistes laterals d’alguns objectes de Rietveld i, igual que en aquests, és la visió en planta la que en certifica la corporeïtat. La seva vocació minimalista en ressalta les qualitats estètiques: els talls a la planxa circular dibuixen unes formes en aspa de gran elegància i dinamisme. El seu elementalisme formal, no aliè a una percepció escultòrica de la peça, el material, l’acabat epòxid granulat, els colors utilitzats, negre i gris, i l’absència de signes específics que la puguin remetre a contextos concrets en facilita la integració en ambients diferents, privats o públics, de manera que manté sempre una gran força expressiva. La taula Chincheta va ser seleccionada per als premis Delta de l’ADI/FAD de Barcelona de 1988. José Baltanás