Catalano

Catalano
Nom de l’objecte	banc (seient)
Títol / Nom propi	Catalano
Autors / participants	Tusquets Blanca, Oscar / disseny Clotet Ballús, Lluís / disseny BD, Ediciones de Diseño (1972 - 2007) / producció / Barcelona: a partir de 1974
Lloc d’execució	Barcelona
Datació	1974
Dimensions	90 x 300 x 77 cm
Material	acer
Ingrés	donació BD, Ediciones de Diseño, 1995
Número registre	MADB 135861

Descripció

El banc Catalano està format per una peça de planxa estriada contínua, que constitueix la forma del seient pròpiament dit i que es reforça mitjançant tres tubs —un a cada lateral i un de central—, que donen rigidesa al perfil, i una estructura de suport, que forma les potes i permet diverses agrupacions i formes d’ancoratge. A partir del mòdul estàndard de seient, d’un metre d’amplada, poden muntar-se bancs de qualsevol longitud que sigui múltiple d’aquest mòdul base, d’una o dues cares, adaptant el tipus de pota desitjat tenint en compte que les potes intermèdies fan d’unió entre els mòduls. Pel que fa a les potes, té elements que permeten recolzar-lo, encastar-lo a terra o penjar-lo a un mur. En el cas del doble banc, només es pot encastar o recolzar a terra. Aquest banc, pensat des del principi per a exteriors, s’inspira en tres antecedents il·lustres: el banc tradicional francès, realitzat en xapa perforada, per a l’estructura general; el realitzat per Gaudí al Parck Güell, per a la secció del seient i l’alçada del respatller, que permet reposar-hi el cap; finalment el banc del Parc de la Ciutat Olímpica de Munic per a l’elasticitat del seient i l’acabat. El procés de disseny del banc es va iniciar amb l’estudi de la secció del seient. Com manifesten els autors, “El perfil del banc que va dissenyar Gaudí per al Parck Güell ens va semblar insuperable i vam decidir adaptar-lo per al Catalano. Un bon plagi no té per què matar l’original. La qualitat en un plagi, com en tot, depèn del talent de l’executor.” En qualsevol cas, l’operació va consistir més en una traducció que en un plagi. A partir del perfil estudiat per Gaudí, se’n van realitzar diverses aproximacions i ajustaments retallant un bloc de poliuretà expandit rígid. Aquesta operació va permetre repetides comprovacions fins a assolir la màxima comoditat i una forma perfectament adaptada al material i sistema de producció imaginats des del principi. El Catalano, introduint el deployé (xapa estriada) com a material per a la superfície del seient, es comercialitza en tres versions: zincat i pintat, galvanitzat en calent i en acer inoxidable electropolit. Aquest material és elàstic, fàcil de corbar en un sentit i resistent en l’altre, no genera restes en la xapa de partida i és molt calat, aspecte que evita l’escalfament excessiu pel sol, permet una eixugada molt ràpida després de la pluja i proporciona al banc una gran transparència, efecte que es desitjava des de l’inici. El producte ha assolit un gran èxit comercial i s’ha aplicat a nombrosos espais públics fins a arribar a constituir-se en un clàssic del disseny espanyol contemporani. La bona acollida del producte, va ser seleccionat per als premis Delta de l’ADI/FAD de 1974, va fer que poc després Clotet i Tusquets realitzessin un conjunt de mobiliari descendent directe de Catalano destinat a l’ús domèstic. Posteriorment els mateixos autors han fet diferents versions del banc amb la intenció d’adaptar-lo a les noves necessitats del mobiliari urbà. Josep Maria Fort