Gótico

Descripció

Gótico havia de formar part d'un programa amb el mateix nom d'aquesta peça que, tanmateix, va acabar sent un prototip i que s'inscriu en el període que el dissenyador experimentava les possibilitats mal·leables de la fusta (vegeu, respecte a això, el tamboret Empotramiento (MADB 135424) i la cadira Curvado (MADB 135427). El moble es caracteritza per la versatilitat funcional ja que reuneix en una sola peça funcions diverses, bàsicament sustentar i descansar, i expressa l'interès permanent de Díaz Magro per entendre el disseny no tant com un exercici orientat cap a la solució de problemes únics i aïllats, sinó emmarcat en un context més ampli i general, de caràcter sistemàtic i integrador. En el plantejament conceptual, la taula lleixa precedeix el sofà, i és per l'enfonsament d'aquella que es genera aquest. La idea està aplicada coherentment, tant en les solucions tècniques com en les materials: el sofà no recolza perceptivament en la superfície de la taula, observable sobretot als laterals, sinó que pràcticament hi queda anivellat, de manera que n'assenyala la caiguda. La lleu obliqüitat de la fusta al frontal, cap endins i paral·lela a la inclinació descendent dels braços, subratlla aquesta acció. D'altra banda, el caràcter tou del sofà, així com la forma, suspesa en l'aire, sense contactar amb el terra, contribueix a aconseguir l'esmentat efecte d'enfonsament. La forma aaltiana de la pota, generada també per enfonsament, està resolta amb gran claredat i lògica constructiva ("grills de cònic de grau variable, associable i perfil o contraperfil a sentiment"), cosa que certifica l'alt grau de professionalitat i independència formal del dissenyador. Per acabar, cal assenyalar que, el 1992, si fa no fa trenta anys més tard, l'arquitecte Òscar Tusquets va dissenyar el sofà Belgravia (MADB 135640), de semblança extraordinària amb el que aquí es comenta. El fet que tots dos formin part dels fons del museu convida a la comparació. José Baltanás