Curvado
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | cadira |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Curvado |
| Autors / participants |
Díaz Magro, Tomás / disseny Díaz Magro, Salvador / disseny Otaola / producció / Luyando, Àlaba: 1964-1965 |
| Lloc d’execució | Luyando |
| Datació | 1964 |
| Dimensions | 75 x 45 x 51 cm |
| Material | pi (fusta) |
| Ingrés | donació Sistemas TDM, 1994 |
| Número registre | MADB 135427 |
Descripció
Curvado, igual que el tamboret Empotramiento (MADB 135424), és un objecte que pot considerar-se prototip, atès que va produir-se només durant un any i en producció limitada. De la mateixa manera, tots dos productes pertanyen a una mateixa línia i són el resultat de l'interès del dissenyador per experimentar les possibilitats mal·leables de la fusta, ja que prova diverses solucions constructives en relació amb l'exigència funcional. De fet, el nom que dóna títol a la cadira Curvado, dissenyada en col·laboració amb l'arquitecte Salvador Díaz Magro, expressa literalment aquesta motivació alhora que defineix la personalitat formal de l'objecte ja que, en efecte, la cadira es percep com un hàbil joc de formes corbes present als seus dos components bàsics, l'estructura i els elements funcionals, seient i respatller. L'esquelet està resolt amb dues peces laterals simètriques, concebudes amb formes contínues que uneixen, en un únic gest, la pota davantera, la de darrere i el suport per al respatller. Entre aquestes dues peces corbades s'encaixen els plans bombats del seient i el respatller. El conjunt es munta com una peça transversal situada a la part davantera. Perceptivament, cada element estructural s'aconsegueix en efectuar un tall sagital en part de la peça, seguint el sentit de la veta de la fusta i doblegant les dues peces resultants respectivament cap enrere, per acollir el respatller, i endavant, per formar el seient i definir la pota davantera. El tall finalitza en forma circular per evitar que les forces exercides per l'ús trenquin la pota de darrere. La mateixa operació de desdoblament es realitza en l'encaix del respatller en l'estructura. Aquest objecte, en l'aparent senzillesa, denota un elaborat procés de disseny que demostra, un cop més, que les solucions més simples són sempre el resultat d'una depuració formal de l'accessori a favor de l'essencial. Aquesta voluntat de síntesi la tornem a trobar en obres posteriors de Díaz Magro, independement dels materials utilitzats o la personalitat de l'objecte (vegeu la cadira T1, MADB 135423). José Baltanás
