cadira

cadira
Nom de l’objecte	cadira
Autors / participants	Moragas i Gallissà, Antoni de (1913 - 1985) / disseny Marquina, Rafael (3-11-1921 - 5-6-2013) / disseny Antoni de Moragas Gallissà i Rafael Marquina Audoard / producció / Barcelona: 1961 Mobilform / producció / Barcelona: 1964 - 1966
Lloc d’execució	Barcelona
Datació	1961
Dimensions	75 x 40.5 x 48 cm
Material	acer elastòmer fusta
Material / tècnica	Fusta, acer i cautxú sintètic
Ingrés	donació Gonzalo Milà Valcarcel, 1994
Número registre	MADB 135397

Descripció

<div>Aquesta cadira té una estructura contínua de tub metàl·lic pintat que, començant per les potes davanteres passa pel seient i es prolonga fins al respatller, tots dos de contraxapat emmotllat. El seient es fixa als tubs mitjançant quatre peces de plàstic dissenyades especialment i que no es veuen per davant, i dues d’iguals serveixen per collar el respatller, que és basculant per adaptar-se millor a la inclinació de l'esquena.</div><div>En realitat es tracta de la versió estudiada per a la producció industrial a partir d'un model dissenyat l'any 1954 per Antoni de Moragas Gallissà. Aquell mateix any el Foment de les Arts Decoratives de Barcelona havia organitzat l'exposició “Pro-Dignificació de la Llar Popular”, que va tenir lloc a la cúpula de l’actual cinema Coliseum de Barcelona, on van ser invitats a participar uns quants arquitectes progressistes, amb l’objectiu de mostrar innovacions en el terreny de l'interiorisme i el disseny i posar en contacte el conservador públic barceloní amb les noves tendències estilístiques que arribaven de l'estranger, sobretot dels països nòrdics. Moragas va dissenyar el conjunt d'un habitatge que va guanyar el primer premi, i en què apareix l'esmentada cadira, amb una estructura elemental de barnilla molt prima amb seient i respatller de tàblex perforat que responia perfectament a un concepte de disseny i a un procés de racionalització orientats cap a l'objectiu social de fer operatiu un habitatge digne i renovat. Els elements reduïts al mínim i una tecnologia també pobra expressaven austerament l'essencial, els aspectes primaris de la forma i la intenció d'una humanització de l’estàndard. </div><div>Segons Rafael Marquina el model predecessor era millor perquè era més autèntic, menys sofisticat i més auster. Moragas fins i tot defensava, en contra dels criteris comercials més elementals, que el tàblex s'havia de deixar natural i no pintat per mostrar els materials en tota l’autenticitat, malgrat que es va comercialitzar en diversos colors vius, entre els quals hi havia el violeta.</div><div>Com va passar amb altres peces de mobiliari similars, d'aspecte molt funcional i preu francament econòmic, del model de 1954 se'n van produir i vendre molt pocs exemplars, en part perquè el públic no les entenia i també perquè la indústria no estava preparada per produir-ne sèries amb facilitat. </div><div>El 1960 Moragas i Marquina eren socis de l'acabada de crear Agrupació de Disseny Industrial del Foment de les Arts Decoratives de Barcelona (ADI/FAD) i es van posar en contacte per aquesta cadira que calia redissenyar per a la seva producció industrial. D'altra banda, Casas Puig, que havia estat president de l'ADI/FAD, els va adreçar al seu fill, propietari de l'empresa Mobilform, que estava interessada en la producció industrialitzada de l'esmentada cadira.</div><div>El 1961 Moragas i Marquina van introduir modificacions importants en el model de 1954, malgrat mantenir-ne la tipologia original: la barnilla s’hi va substituir per un tub perquè que en aquell moment ja s'importaven d'Europa Central els materials i la maquinària per poder produir mobiliari amb tub corbat. El seient i el respatller es van fer amb contraxapat de fusta mitjançant emmotllament en fred. D'altra banda la línia adoptava un caràcter més sinuós i orgànic, de manera que el nou model s'independitzava totalment del programa inicial destinat a la dignificació de la llar popular i adquiria entitat per si mateix seguint una tendència, potser més pròpia dels anys cinquanta que dels seixanta, que volia atorgar caràcter expressiu autònom a cada peça. </div><div>Aquell mateix any el prototip va obtenir un dels primers Delta d'Or ADI/FAD en què el jurat va valorar en el nou disseny la millor adaptació al procés industrial que el model de Moragas premiat abans. El redisseny de 1961 es va produir entre 1964 i 1966 i no solament va tenir més èxit perquè era més resistent i més idoni per a la producció industrial sinó també perquè a mitjan anys seixanta ja hi havia una millor predisposició social a acceptar el moble de tub a la llar.</div><div>Isabel Campi</div>