Polo

Descripció

La llar de foc que dissenyà José A. Coderch a principis dels anys cinquanta té unes clares reminiscències de la farga catalana, un procediment de forja de ferro que va fer reconèixer arreu el nom de "farga catalana". Més d'una vegada Coderch hi havia al·ludit, com recordava el dissenyador Miguel Milá. La forma de piràmide truncada amb un esvelt tub quadrat recorda, com dèiem, la farga d'un sol foc amb trompa. Aquest fet, però, no prové tant de l'adopció de clixés popularistes com de la voluntat de reprendre, com féu el GATCPAC en els anys trenta, la reivindicació per allò popular; d'altra banda, també està en consonància amb el treball arquitectònic portat a terme per Coderch en aquests anys: Casa Garriga Nogués (Sitges), Casa Ugalde (Caldetes) i Edifici de la Barceloneta (Barcelona). La llar de foc s'ha resolt amb una planxa de ferro d'uns 2 mm de gruix que presenta totes les arestes arrodonides, a què després s'aplica una capa de pintura de color negre. La componen un esvelt tub de perfil quadrat -que pot perllongar-se fins a una alçada de 2 m-, una campana proveïda de visera -que fa la funció de concentrar més el tiratge- i dos elements independents: el braser -fet amb una reixa de barres paral·leles de ferro- i la caixa de les cendres amb nanses -de manera que pot buidar-se quan és plena- que es disposa directament al terra. Els primers prototips es feren artesanalment -el proveïdor era el ferrer Limas- i, en l'actualitat, és fabricada en dues versions: Polo gran i la petita. Se la denominà xemeneia Polo arran de la inclusió d'algunes en les reformes efectuades per Coderch al Reial Club de Polo de Barcelona a principis dels anys seixanta, freqüentat per socis de l'alta societat barcelonina. El caràcter d'element estructural, marcat per la verticalitat, i alhora compacte és alleugerit per la disposició sostinguda del braser i la caixa de les cendres. L'adaptabilitat a qualsevol espai arquitectònic, ja sigui un edifici rústic o modern, es posa de manifest perquè pot situar-se exempta o recolzada a la paret; fins pot fer la funció d'element divisori d'un ampli espai. Per tant és un objecte de disseny en què perviuen tant el concepte de tradició com el de modernitat, que amb el racionalisme dels anys vint va començar a posar-se de manifest i que, actualment, ha assolit insòlites solucions. Vegeu en aquest sentit les llars de foc produïdes per Richard Le Droff amb el model Mitan, la dissenyada per Philip Johnson per a la Robert Wiley House (New Canaan, Connecticut), la dissenyada per H. Lovett o la mateixa Capilla sorgida en el propi estudi de Coderch uns anys després. Mercè Vidal