Zeleste
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | llum de taula |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Zeleste |
| Autors / participants |
Roqueta Matías, Santiago (1944 - 2005) / disseny Santa & Cole, Ediciones de Diseño / producció / Barcelona: 1987-c.2000 Jové, Àngel (1940 - 2023) / disseny Snark Design / producció / Barcelona: c.1975-1977 Santiago Roqueta i Àngel Jové / producció / Barcelona: 1973 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1973 |
| Dimensions | 40 x 19 x 19 cm |
| Material | alabastre |
| Material / tècnica | Alabastre desbastat i polit |
| Ingrés | donació Santa & Cole, Ediciones de Diseño, SA, 1994 |
| Número registre | MADB 135656 |
Descripció
El llum de taula Zeleste és un llum de dimensions discretes, construït d'alabastre, en què les diferents parts es mostren amb una geometria clarament definida i que dóna lloc a formes i volums completament tancats, fins i tot en el cas de la pantalla, d'acabat exterior sempre polit. El sistema de fabricació consisteix a esculpir cada una de les formes a partir d'un bloc de material natural bé que la utilització de figures geomètriques i de revolució en facilita la industrialització. La base i el cos tenen la instal·lació elèctrica a l'interior, permetent el pas dels cables i sostenint el portalàmpades. El difusor o pantalla, format per una peça definida per dues formes còniques –superior i inferior– oposades i unides per una part cilíndrica central, està buidat amb una forma esfèrica interior, d’un gruix de paret final que en alguns punts no arriba a dos centímetres. Durant la primera remodelació del local musical Zeleste, situat al carrer Argenteria de Barcelona es va plantejar el disseny del llum. D'acord amb els criteris generals de la intervenció, calia un llum de taula que assolís una imatge de font d'energia, de focus de radiació. Aquests "acumuladors d'energia", tal com els descriuen els autors, havien d'aparèixer com a fites dins de l'interior del local, com a elements que aportessin connotacions pseudomàgiques a l'ambient general, alhora que proporcionessin, de manera puntual i concreta, la llum necessària en els llocs adients, una llum que d’altra banda, calia que fos controlada i discreta, sense enlluernaments ni reflexos inoportuns. De la necessitat de compromís d'un element que, per les dimensions i la presència real no deixa de ser bastant modest, apareix la seva característica potser més remarcable: la utilització de l'alabastre com a únic material. Es tracta d'un material natural, que permet resoldre tant la base, per la resistència, solidesa i estabilitat, com el difusor, pel fet de ser translúcid quan se’n redueix el gruix. Aquesta unificació del material contribueix a no dispersar l'atenció en les parts, sinó a percebre el conjunt, efecte reforçat pel caràcter petri. D'altra banda, una llum que emana d'un element de pedra aparentment massís no deixa de suggerir quelcom d'inquietant, d'ocult. S'estableix una relació especial entre objecte i observador en què és difícil determinar qui està al servei de qui, si l'usuari se serveix de la llum o si bé el llum justifica la seva existència amb l'atenció que rep de l'observador. Tot i que els objectes d'alabastre domèstics compten amb molta tradició i una producció molt industrialitzada –amb preus comercialment competitius– i que aquest objecte, associat a l’ambient íntim d’un local musical, en ell mateix adquireix una imatge clàssica, la inquietud que produeix possiblement sigui la responsable de la relativa poca difusió que ha tingut com a element domèstic. La seva aparició va coincidir amb la fundació de l’editora botiga Snark per Santiago Roqueta, de què aquest llum va ser un dels primers productes. Es van recuperar els llums Babel i Zeleste, aquesta vegada deslligats del local, i s'hi varen incorporar objectes de Rietveld, Hoffmann i Balla. Snark es va proposar com un servei per fer possible tot tipus d'iniciatives d'interès, adaptant-hi la pròpia estructura. Els productes inicials així ho mostraren: cada nou producte requeria un tipus diferent de procés industrial, inclosos alguns de gairebé desapareguts a l'actualitat. Tot i això, el nivell d'exigència i qualitat hi era màxim. Aquest fet, acompanyat d'una distribució que tampoc no podia ser homogènia atès el caràcter divers dels productes, va convertir el conjunt en uns productes alhora industrials i individualitzats, com és el cas de Zeleste. D'aquesta manera, el producte apareix com a representant d'aquells objectes dissenyats per a un cas concret i que passen posteriorment a produir-se en series poc nombroses, situació molt adient al seu caràcter particular i individualista. Josep Maria Fort
Bibliografia
Capella, J., Larrea, Q. (1991). Nuevo diseño español. Barcelona: Gustavo Gili SA, 173
Capella, J., Buti, A. (2005). 300% Spanish design. Barcelona: Electa, 140-141
