Pop

Descripció

Es tracta d'una cadira de fàcil muntatge consistent en dues estructures rígides laterals en què la pota del darrerre es prolonga cap amunt i configura la meitat del respatller. El seient actua com a únic lloc de subjecció de cadascuna de les dues meitats, que van collades amb quatre cargols Allen respectivament. Les dues meitats del respatller s'alineen amb unes clavilles que s'incorporen abans de tancar l'estructura i que, a causa de la força que fa aquesta, no fan cap esforç de subjecció. La part on reposa l'espatlla té un rebaix per evitar que es clavi als omòplats. La construcció a partir d'elements plans que, collats transversalment, acaben de configurar una estructura estable va ser hàbilment experimentada per Tobia Scarpa a la seva butaca Bastiano, un model que gaudí d'un enorme èxit al nostre país i del qual Rafael Carreras reconeix ser deutor. La facilitat de muntatge i transport, l'economia de mitjans i la possibilitat de treballar a partir d'un material laminar, generalment taulell, atorgaven un gran interès a aquest principi constructiu. Aquest sistema va ser també utilitzat en la taula T i altres mobles que constituïen, amb les cadires, una sèrie completa. Amb l'objectiu de contrarestar la monotonia dels seguidors del moble nòrdic, que, invariablement, deixaven la veta de la fusta vista, i en consonància amb les tendències cromàtiques que l'estètica del moviment pop imposava, des dels inicis aquest model es va produir de fusta lacada de colors vius: groc, taronja, vermell. Tot i això amb el pas del temps aquests tons cridaners es van acabar abandonant en favor del blanc, color de l'exemplar que es troba al museu, i els grisos, que li donaven un aspecte més sofisticat. Aquesta cadira va ser construïda pels tallers Martí Carrera i comercialitzada en exclusiva per la botiga Nau, que va dirigir el mateix Rafael Carreras fins a 1970. Després Carreras deixà de fer-se responsable de l'orientació de la botiga i dels seus productes. Malgrat això els tallers van continuar fabricant la cadira i comercialitzant-la uns cinc anys més a través de l'empresa MYC-Gavina. Isabel Campi