Tredòs

Descripció

A la dècada dels seixanta, l'estudi d'arquitectura format per Oriol Bohigas, Josep Martorell i David Mackay va rebre l'encàrrec de projectar i construir una casa de temporada sobre el poble de Tredòs a la província de Lleida. L'elaboració del projecte es va realitzar durant 1967 i part de 1968, quan es va executar l'obra. La casa es distribuïa en dues plantes, ordenades cadascuna en quatre àmbits clarament diferenciats al voltant d'un nucli central. Aquest estava format per les xemeneies, els serveis i les escales. La singularitat dels espais de la casa i, com afirmen els mateixos arquitectes, la pràctica inexistència al mercat de productes que s'adeqüessin al nou habitatge, va fer que ells mateixos dissenyessin la xemeneia i un moble per al menjador. El Tredòs és un moble-bar que va ser dissenyat per a un dels racons del menjador d'aquesta casa, i el disseny recull la vella tradició dels armaris raconers. Tant els materials emprats, fusta d'ukola i marbre vori, com les formes geomètriques, van ser triats perquè s'integressin amb els materials i les formes de l'espai. Els tres cossos superposats permeten guardar-hi les begudes, els gots i altres complements propis del moble-bar. La geometria esglaonada i el refinament en els materials i el cromatisme, li donen un aire d'art-déco més auster malgrat que també s'inspira en fonts de caire neoplasticista que es fan evidents en el seu aspecte arquitectònic, en la simplicitat constructiva i en elements com ara els d'obertura, constituïts per una extensió de la mateixa fusta en forma de rectangle. El sobre de marbre, que també connecta amb la tradició de l'art-déco, no té solament una connotació estètica, sinó que hi afegeix funcionalitat, ja que permet servir les begudes sobre aquesta superfície. Malgrat tractar-se d'un objecte particular, dissenyat per a un espai i un client concret, la geometria de gran eficàcia funcional i d'influència italiana va permetre que posteriorment l'empresa Gres en produís en sèrie durant els anys setanta i en una segona etapa a la dècada dels noranta, nova edició presentada al MID de l'any 1991. En aquesta última edició es va introduir la variant d'envernissar l'interior del moble. Maria José Balcells