Billar

Descripció

Els mobles dissenyats per Jordi Vilanova que hi ha la col·lecció del museu (cadira Tiracord (MADB 135661), tamboret infantil Delta (MADB 135660, MADB 136188), balancí Tartera (MADB 135662) i balancí Petit (MADB 135657)), constitueixen una col·lecció per la seva línia argumental que entrellaça i teixeix amb fermesa el conjunt d'idees i formes que els defineix. A més, tenen un aire de família comú i es caracteritzen per la seva gran senzillesa formal, la seva funcionalitat i la seva adaptabilitat a pressupostos i espais reduïts. Malgrat haver estat realitzats en anys diversos (el més antic data de 1961 i el més recent de 1978), en aquest cas el temps no distancia sinó que acosta i verifica el seu valor paradigmàtic. Aquesta dilatació temporal entre la primera obra (cadira Tiracord) i l'última (balancí Petit) forma el sediment d'un període, renovador i autòcton alhora, però sempre intens del disseny català. El conjunt d'obres es correspon i emmarca pràcticament amb el cicle de vida del grup La Cantonada. La cadira Billar, que malgrat l'antiguitat es continua fabricant actualment, confirma el desig de Jordi Vilanova de produir objectes de llarga durada. Fabricada en nombroses versions, amb fusta de pi o faig, natural o tenyida, i amb el seient de boga o entapissat amb diverses teles, es regeix per les mateixes pautes estructurals que la cadira Tiracord (quatre llistons, un a cada banda, que uneixen les potes, sempre en relació ortogonal). Tanmateix, en aquest cas, les formes cilíndriques substitueixen la concepció rectilínia de Tiracord. A més, la cadira Billar se singularitza sobretot per l'acusada altura de l'estructura del seu respatller, generat per la prolongació de les potes de darrere. Aquests elements, que s'estilitzen progressivament a mesura que guanyen altura i suggereixen els pals de l'esport de billar, s'uneixen mitjançant tres peces rebaixades al centre. Les dimensions de la cadira, contingudes en amplada i profunditat, contrasten amb la pronunciada verticalitat, i aquest és l'element que li proporciona personalitat i esbeltesa. La llarga vida de les obres de Jordi Vilanova confirma l'èxit dels professionals que van formar el grup La Cantonada. Compromesos amb una renovació respectuosa de les formes artesanals i la seva adaptació als imperatius industrials, van crear una àmplia gamma d'objectes en què el seu valor d'ús i les seves formes, essencials i pròximes, han sabut suportar el pas del temps. El grup La Cantonada (1960-1975) estava format inicialment per Jordi Aguadé, ceramista; Aureli Bisbe, orfebre; Joan Vila-Grau, pintor; i Jordi Vilanova, decorador i aglutinador del grup. S'hi va unir, dos anys més tard, l'arquitecte Jordi Bonet. El nom La Cantonada prové del lloc de reunió del grup, l'estudi de Jordi Vilanova a Barcelona. El desig compartit de recuperar i ennoblir estèticament els objectes útils va definir una línia d'actuació que va ser el resultat d'adaptar les metodologies de treball a a les noves condicions productives seriades, però sense oblidar l'empremta de la creació artesana. Aquesta tercera via es va centrar en la fabricació d'objectes de "petita sèrie" que, oposada a l'estandardització de la gran sèrie, va permetre la creació de productes de llarga durada, lligats a l'itinerari i la memòria vital de l'individu/consumidor i amarats de la sensibilitat autòctona de les seves arrels mediterrànies. Així doncs el sentit humanístic és sempre present als seus objectes. José Baltanás