S-501-B
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | cadira, prototip |
|---|---|
| Títol / Nom propi | S-501-B |
| Autors / participants |
Corberó Trepat, Valeri (1908 - 2001) / disseny Forma / producció / Barcelona: 1967 - 1980 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1967 |
| Dimensions | 68.5 x 54.5 x 53 cm |
| Material |
cotó cuir faig (fusta) |
| Ingrés | donació Valeri Corberó Trepat, 1994 |
| Número registre | MADB 135550 |
Descripció
Cadira baixa i ampla, d'estructura de fusta i seient i respatller flexibles de cuir, pròpia per a llocs d'espera, sales d'estar i especialment per a menjadors d'hotel i restaurants. El gruix de les seccions dels muntants i els tornapuntes de la barra travessera del davant fan que sigui d'una gran solidesa i resistència. Sota l'aparent simplicitat formal i constructiva s'hi amaguen tot un conjunt de detalls materials, constructius i ergonòmics que la fan molt confortable i li donen qualitat sensible i de manufactura. Els muntants verticals del darrere són de secció quadrada excepte a la part superior, fet que possibilita donar una mica de curvatura al respatller perquè sostingui millor la zona lumbar. El cuir del darrere del seient és també més ample per aconseguir així mateix una lleugera curvatura i per tant evitar que l'usuari llisqui cap endavant. Els caires arrodonits del cuir i els muntants, així com el poliment sedós de la fusta, fan la cadira molt agradable al tacte. La seva construcció requeria la intervenció de diferents artesans (fuster, envernissador, guarnicioner, tintorer) que elaboraven o manipulaven les peces separadament. El muntatge final es feia en petites sèries a l'empresa que la comercialitzava. Aquesta cadira és una reinterpretació culta i estilitzada del cadiram espanyol del segle XVII, feta amb l'esperit propi de la mentalitat moderna. Aquest model, del qual existia també la versió alta de menjador i la cadira de braços, formava part d'una sèrie de mobiliari especialment dissenyat per a establiments hotelers i de restauració turístics d'alt nivell. El producte, que s'adaptava i ajustava a la gran demanda de mobles rústics d'estil espanyol que ajudaven a donar el característic toc de tipisme a les instal·lacions del boom turístic de la dècada dels setanta, excel·leix i és una excepció en un context on el mimetisme, la mistificació i la poca qualitat de factura eren la norma. Els hotels Monterrey de Lloret de Mar i el Derby de Barcelona foren alguns dels locals que s'equiparen amb aquestes cadires. Josep Mañà
Bibliografia
Forma: mobiliario especial para hoteles. (1969). Barcelona: Valeri Corberó, 12
