TMC
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | llum de peu |
|---|---|
| Títol / Nom propi | TMC |
| Autors / participants |
Milá, Miguel (1931 - 2024) / disseny Santa & Cole, Ediciones de Diseño / producció / Barcelona, a partir de 2011 Polinax (1965 - 1982) / producció / Vilanova i la Geltrú, Barcelona: 1965 - 1982 Tramo (1964 - 1975) / producció / Barcelona: 1960 - 1965 BD, Ediciones de Diseño (1972 - 2007) / producció / Barcelona: 1983 - 2011 |
| Lloc d’execució | Vilanova i la Geltrú |
| Datació | 1960 |
| Dimensions | 169 x 30 x 41 cm; 20 x 30 x 30 cm |
| Material |
acer metacrilat de metil |
| Material / tècnica | Acer i metacrilat de metil |
| Ingrés | donació família Campi Valls, 1994 |
| Número registre | MADB 135619 |
Descripció
<div>Probablement, amb algunes altres peces com les setrilleres de Rafael Marquina, aquest és un dels objectes que se cita inevitablement cada vegada que es parla de disseny a Catalunya i a Espanya. Com han dit dissenyadors de la generació següent –Jordi Mañà, Òscar Tusquets–, amb aquest i altres llums seus Miguel Milá va canviar completament la idea d’allò que és un llum. </div><div>Tanmateix el llum TMC, sigles que signifiquen “tram mòbil cromada”, no és sinó un moment d’un llarg procés de disseny i redisseny del mateix principi on les variacions afecten els diversos elements que el componen. Tipològicament, estava completament resolta el 1960, però no va ser fins al 1961, quan va obtenir el Delta d’Or, que es va donar a conèixer.</div><div>Tal com l’autor ha explicat diverses vegades, l’any 1956 la seva tia Núria Sagnier, de professió escriptora, li va encarregar que li dissenyés el despatx. Milá va voler posar-hi un llum de peu que tingués una pantalla que es desplacés verticalment per un eix de suport de manera que pogués ser còmoda quan s’està assegut i quan s’està dret. Després, quan Milá ja treballava pel seu compte, va seguir intervenint en el llum. Va prova materials per a l’estructura i la pantalla, i va investigar com tractar el fil elèctric, a més els mecanismes de l’interruptor. El 1957 va fer-ne una nova versió “amb un contundent peu –explica Milá– compost de dos taulons de fusta de noguera, i una pantalla de metacrilat que llisca entre els dos taulons frenada per un paral·lelògram elàstic”. Aquest llum tenia el cable elèctric vist i ja tenia la base de metall pintat en forma de creu. Un any més tard va aparèixer el llum que es produiria com a TMC. Val la pena seguir el raonament de Milá: “Va néixer el que pròpiament seria la TMC, inicialment de tub quadrat de ferro d’una peça i pintat de negre amb el peu asimètric per equilibrar el desplaçament de la pantalla. Aquesta era de planxa de metacrilat blanc translúcid i podia pujar i baixar segons el que calgués al llarg del tram superior, i la seva posició podia fixar-se mitjançant uns forats en què s’introduïa la nansa, que actuava de trava. Més endavant, per evitar que el desplaçament de la pantalla fes malbé la pintura, es va pensar a cromar la meitat del tub per on lliscava la pantalla. A més, la brillantor del cromat alleugeria l’aspecte del peu.” En un altre context, Milá afirmava que la idea de dividir l’estructura en dues parts responia també a la voluntat de simplificar-ne l’embalatge.</div><div>El 1983, junt amb l’arquitecte Pep Bonet de BD Ediciones de Diseño, la van redissenyar i en van simplificar alguns aspectes i millorar els mecanismes. Als anys noranta, sempre amb BD, n’han sortit noves versions, com la de llautó daurat. Amb aquest llarg procés de disseny i redisseny, el llum TMC és un model molt depurat, però ja ho era el 1961. S’han simplificat al màxim tots els mecanismes de funcionament: el lliscament de la pantalla per un muntant, que és un únic perfil d’acer cromat; la subjecció, mitjançant una nansa articulada que entra en uns orificis distribuïts cada 10 cm en aquest perfil; el peu d’acer pavonat de color negre soldat a una base formada per dos perfils creuats en una x asimètrica i un interruptor incorporat al mateix cable elèctric. Tot hi és asimètric i compensat orgànicament malgrat que la impressió que dóna és que s’han respectat les formes geomètriques simples. La pantalla, que sembla un cilindre regular, té en realitat forma de pera. Això evita que es deformi a causa del propi pes. Les versions posteriors han millorant sobretot allò que no es veu però que s’aprecia quan es fa servir. Han variat els materials: el ferro pintat al foc ha deixat lloc a l’acer pavonat; o al llautó daurat, o a l’alumini; i el llautó cromat a l’acer. També s’ha perfeccionat el mecanisme de l’interruptor sense que això hagi introduït cap complicació innecessària. </div><div>Ara bé, malgrat tots els canvis, el llum de peu TMC continua sent el mateix. Té personalitat pròpia. Essencialment és un gest, el gest de dos dits que estiren un cable fins que se sent un clic i després el deixen anar amb la mateixa suavitat. Per això ha aconseguit consolidar-se com un veritable clàssic. L’argument pel qual se li va concedir el 1986 el premi ADI FAD als 25 anys va ser: “per la renovació conceptual d’aquest tipus d’objecte que avui continua sent totalment vigent i actual”. Però a més a més, tal com destacava Federico Correa “allò que converteix aquest disseny en extraordinari és que pot estar en qualsevol lloc”. I així és. Des de 1961, TMC il·lumina moltes llars de ciutat, cases d’estiueig, locals públics, despatxos, sales d’espera, etc. Pràcticament no ha deixat de produir-se mai, i sempre s’han mantingut constants les vendes de les diverses versions. </div><div>Anna Calvera</div>
Història de l’objecte
Premis: Delta d'Or, 1961, ADI FAD, Barcelona ; Delta d'Or dels 25 anys, 1986, ADI FAD, Barcelona
Bibliografia
ADI FAD (1961). Barcelona: ADI/FAD, 5
Todos los Premios Delta de ADI FAD (1989). Ardi, 11, 196-199
Calvera, A. (1998). Entrevista a Miguel Milá, un chico que hacía lámparas en la Vía Layetana. Experimenta. Monografía Observatorio Fin de Siglo. Diseño del mueble en España 1902-1998. , 20, p.115-119
Campo Baeza, A. (1998). Lámparas TMC y TMM. Experimenta. Monografía Observatorio Fin de Siglo. Diseño del mueble en España 1902-1998. , 20, 111-113
Capella, J., Larrea, Q. (1991). Nuevo diseño español. Barcelona: Gustavo Gili SA, 46,51
Corredor-Matheos, J. (1997). El disseny industrial. Dins Disseny, vestit, moneda i medalles (p.11-81). Barcelona: L'Isard, 30,40
Lámparas. (1959). Cuadernos de arquitectura, 38, p. 38-39
Exposición ADI / FAD. Cuadernos de arquitectura. (1961), 46, p.33-37
Dent Coat, E. (1990). Spanish design and architecture. Londres: Studio Vista, 177
Miguel Milá. La fuerza de los principios (1995). Diseño interior, 42, p.78-79
El Arte del siglo XX (1990). Barcelona: Salvat Editores SA, 735
Fort, J.M. (1998). El nacimiento de la profesión en la década de los 60". Experimenta. Monografía Observatorio Fin de Siglo. Diseño del Mueble en España 1902-1998, 20 (abril 1998), 79-86
J.M.E. (1972). Miguel Milá diez años de diseño. Temas de diseño, 1, p.29-33
Julier, G. (1991). New spanish design. Londres: Thames & Hudson, 193
Mañá, J. (1980). Diseño industrial. Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana,1970-1972. Madrid: Espasa-Calpe, 420
Milá, M. (1998). Historia de una lámpara de pié. Experimenta, 20, p.114
Patón, V. (1999). Mueble, industria y cultura en España. Cuadernos hispanoamericanos, 591, p. 49-57
Samaniego, F. (1998, maig 9). El diseño industrial entra en el Museo". El País. Babelia, p. 22-23
Capella, J., Buti, A. (2005). 300% Spanish design. Barcelona: Electa, 136-137
25 años de diseño industrial: los Premios Delta (1986). Barcelona: Gustavo Gili, SA, ADI FAD, 32,174
Zabalbeascoa, A. (1993). Milá, cuatro décadas diseñando. Diseño interior, 29, p. 10-13
Miguel Milá : la sabiduría de vivir, 26-29, 58