MM
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | prestatgeria |
|---|---|
| Títol / Nom propi | MM |
| Autors / participants |
Milá, Miguel (1931 - 2024) / disseny Santa & Cole, Ediciones de Diseño / producció / Barcelona: 2001-2003 Gres / producció / Barcelona: 1962-1998 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1962 |
| Dimensions | 120 x 150 x 42 cm |
| Material |
acer inoxidable cuir cedre (fusta) |
| Material / tècnica | fusta de cedre, acer i cuir |
| Ingrés | donació Gres SA, 1994 |
| Número registre | MADB 135597 |
Descripció
<div>La prestatgeria és una peça de mobiliari difosa sobretot als anys seixanta nascuda de la voluntat de substituir mobles anteriors, bé perquè havien quedat funcionalment obsolets, bé perquè l’espai de les cases era molt més reduït, o també perquè era més còmode comprar una peça estàndard ja feta que haver d’encarregar-la expressament. Quan Miguel Milá va dissenyar la seva prestatgeria, la tipologia ja estava ben definida: era el moble llibreria que construïa el fuster a mida, aquella llibreria que en els anys cinquanta va aparèixer a les sales d’estar adoptant primer el model de les antigues biblioteques per incorporar a poc a poc la funció que abans feien les vitrines: l’exposició de bibelots, records, ornaments, etc. Als anys seixanta, el moble llibreria no solament va envair totes les cases –la majoria s’havien reduït tant que ja només disposaven d’un únic espai per a sala i menjador–, sinó que també es van veure modulades i estandarditzades en peces componibles per fer les funcions del bufet, el trinxant o també el moble bar. </div><div>El projecte de Milá, com tants dels seus dissenys, s’inseria de ple en la voluntat de donar una resposta més refinada i moderna al moble llibreria estàndard, venut per mòduls per ampliar segons convingués. Quan això passa, quan la suma de prestatges ocupa tot un pany de paret fins al sostre, aleshores esdevé una llibreria; en canvi, quan sols se n’utilitza un mòdul, aleshores és una simple prestatgeria. Fins aquí, la qualitat d’aquest disseny és la seva versatilitat, tot i que no és tan versàtil si es té en compte els materials emprats i l’aire que respira. Pel que fa a l’estil i els valors simbòlics implícits, el destí de la prestatgeria són les cambres serioses de la casa: la sala d’estar o el despatx. Tal com assenyalava Emma Dent Coat parlant molt en general, també a l’obra de Milá passa sovint que no hi ha masses diferències de plantejament entre el mobiliari destinat a llocs de treball i el d’espai domèstic. Això seria un senyal de versatilitat sempre i que no es tingui en compte que, dins l’espai domèstic, només s’adapta a unes habitacions molt determinades, com ara la sala d’estar, potser el menjador si també és greu i sobri, i el despatx. </div><div>Quant al disseny, és un treball en què Milá reflexiona sobre el material. Quatre lleixes de fusta de cedre envernissada se sostenen mitjançant unes cintes de cuir collades entre si que es pengen d’un punt a la paret. La distància entre els prestatges varia de manera que l’alçada més gran, perfectament proporcionada, es reserva per a la lleixa més baixa que també és la més ampla. Constructivament, les cintes de cuir són collades a una ànima, a un perfil de fusta. La dificultat és trobar la manera de collar el cuir sense que cedeixi a causa dels forats practicats. Per no col·locar-hi una volandera, peça que no sempre és estable, es va recobrir el punt per on es pengen les cintes amb un protector d’acer inoxidable. El cuir també està fixat per darrere al prestatge. La unitat constructiva la formen, doncs, cada prestatge amb el seu tros de cuir corresponent.</div><div>Mancat gairebé de forma, tot el joc estètic depèn del caràcter dels materials, del contrast entre la rigidesa d’un i la flexibilitat de l’altre, i la qualitat natural dels materials nobles. Milá ha explicat moltes vegades que, dels materials, li preocupa sobretot la manera com envelleixen, i per això sent preferència pels materials nobles i naturals ja que, amb l’ús, adquireixen una pàtina que els dóna noves qualitats expressives. En aquest disseny, a més a més, va investigar com es comporten materials tan antics com la pell i el cedre, amb un tractament industrial. Malgrat que es tracta de materials tradicionalment nobles i cars, aquest disseny va ser fet per al Concurs de Mobiliari per a l’Interior d’una Casa Econòmica convocat el 1962 a Barcelona i exposat a Hogarotel 2. Durant una època Gres el va fabricar en fusta d’ukola tenyida i en fusta de faig envernissada. Actualment, Milá l’ha redissenyat per resoldre’n els problemes derivats de la flexibilitat de la pell. El nou model té un sistema per tibar el cuir i redreçar-lo, de manera que, al cap del temps, el prestatge pugui tornar a la seva posició horitzontal.</div><div>Anna Calvera</div>
Història de l’objecte
Premis: Primer Premi Concurs del Salón del Hogar Económico, 1962, Hogarotel2, Barcelona
Bibliografia
Capella, J., Larrea, Q. (1991). Nuevo diseño español. Barcelona: Gustavo Gili SA, 46,49
Corredor-Matheos, J. (1997). El disseny industrial. Dins Disseny, vestit, moneda i medalles (p.11-81). Barcelona: L'Isard, 41
Contenedores (1973). Nuevo ambiente, 22
SIDI en Valencia (1994). On Diseño, 158, p.126-159, 150
Perucho, J. (1962, novembre 24). Una gran exposición de diseño industrial. Destino, 1320 , p. 51
Zabalbeascoa, A. (1993). Milá, cuatro décadas diseñando. Diseño interior, 29, p. 10-13
