Sentada

Descripció

La cadira Sentada realitzada pels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós, es caracteritza per l’estructura corba que inclou el respatller, el seient i les potes davanteres. La formen cinc llistons de fusta laminada de sicòmor, pintats amb vernís transparent, de diversa llargada i col•locats l’un al costat de l’altre. Separats per menys d’un centímetre, l’espai suficient que permet veure’n la intencionada individualitat i que, alhora, facilita una bona transpiració de qui s’hi asseu. Els llistons acaben a diferent alçària, escalonats, de manera que el respatller a la part superior fa l’efecte de moviment i d’irregularitat. Un tub d’acer inoxidable forma les potes posteriors i l’estructura necessària per suportar els llistons del respatller, que són soldats a l’estructura amb dos travessers del mateix material. Vist des del davant, al respatller hi ha les quatre tatxes que uneixen el llistó amb l’estructura, mentre que al seient només n’hi calen dos. A la punta de les potes posteriors, una peça de plàstic transparent evita el contacte directe de l’acer amb el terra i en facilita la mobilitat. D’aquesta cadira cal destacar-ne la lleugeresa, la nul·la decoració i el confort que ofereix a qui s’hi asseu gràcies a la forma del respatller, adaptat a l’anatomia del cos humà. Segons Carme Pinós, tot i que els autors coneixien dissenys anteriors de cadires de fusta, de formes corbades i antropomòrfiques, el que realment els interessava era experimentar amb la fusta en làmines, de manera que van dissenyar Sentada amb un seient i respatller de làmines “despentinades”. Miralles i Pinós van dissenyar la cadira en el marc del projecte Azimut, impulsat el 1985 per Artespaña, en què catorze autors espanyols realitzaven de forma artesana diverses tipologies de mobles amb materials diversos. En un primer projecte, la cadira havia de fer-se amb un corbament de fustes força complex, fins que finalment en van simplificar el disseny i el van transformar en el que coneixem. El projecte va requerir una important quantitat de dibuixos previs i la realització d’un prototip, que confiaren a un mestre d’aixa de Sant Feliu de Guíxols. Sentada va exposar-se per primera vegada el 1990, a la galeria Storfront de Nova York. La producció d’Artespaña però va ser minsa, i la peça es va deixar de produir ben aviat. Malgrat tot, resta com una proposta interessant en el disseny industrial contemporani, en què desapareixen els acoblaments típics de les cadires tradicionals i on la fusta és alhora suport, estructura i revestiment. És més, el seient i el respatller perden l’autonomia clàssica i es fusionen fins al punt de convertir-se en potes. Per què no preguntar-se, doncs, on comencen uns i acaben les altres? Rossend Casanova