Poynton

Descripció

Poynton és el resultat final d’un encàrrec amb l’únic condicionament de crear un objecte característic espanyol que permetés fer servir en la seva realització materials de qualitat. El costum necessari i tradicional de guardar objectes d’ús domèstic, en mobles com l’aparador, la còmoda d’origen francès o l’arquimesa espanyola dels segles XVI i XVII, és, entre altres, un referent per al disseny d’aquest moble, on l’exquisidesa formal del contenidor anuncia el valor atorgat al contingut. Com el mateix autor diu: “l’aparador va ser fa temps un moble destinat a protegir l’adorn i l’aixovar de la promesa i a guardar-hi, després, el servei de taula per als dies solemnes”. L’interès per la recuperació de tipologies històriques implicarà també concedir una atenció especial als materials i les tècniques de procedència artesanal i a estudiar detingudament les relacions sintàctiques dels elements que el formen. Aquests principis no s’entendran com a simple rememoració mimètica del passat, sinó com a recuperació històrica inserida en el nostre present, de manera que l’objecte fa abstracció dels aspectes més superficialment estilístics per aprofundir en els conceptuals. El resultat és una forma de gran força expressiva, l’exquisidesa de la qual està tant en les relacions formals dels diferents components com en els materials utilitzats. L’elegant superfície superior, corbada i en voladís pronunciat, la disposició retreta de la bateria de calaixos, que descriuen una línia corba paral·lela amb la superfície que suporten i el contrast de mida, pla i forma d’aquests amb les portes inferiors, de formes rectes i planes, s’organitzen tots plegats en una gradació descendent de volumetries que minven gran part de la pesadesa visual característica d’aquest tipus de mobles. L’abandó de les potes de l’habitual situació a la part inferior del moble per desplaçar-se als laterals i el coronament d’aquests en quart de cercle ajuda a aconseguir aquest efecte de més lleugeresa. Als materials bàsics utilitzats, arrel de roure al moble i llautó rovellat a les potes, s’uneixen els incorporats a la rica marqueteria del pla superior, en trompe-l’oeil, els poms d’eben de macassar i les incrustacions de carei i marfil. En reconeixement a la literatura anglosaxona, l’aparador treu el nom de la novel·la de Henry James The Spoils of Poynton. Per a Mrs. Gereth, personatge de la novel·la que viu amb passió extrema l’exquisidesa dels espais i els objectes d’aquesta casa “ […] no hi havia res a tot Anglaterra que pogués comparar-se realment a Poynton. Altres llocs eren molt més grans i rics, però no hi havia cap més obra d’art tan completa […]”. Aquesta elegància sublim, recollida en el nom i que emana del mateix moble, conté, a més, una referència explícita a les potes, que Miralles en diu coturns en record d’aquell calçat antic, alt de pis i que, tapant part de la cama, podia fer-se servir indistintament en un peu o l’altre. De diferents formes i usos, el coturn el feien servir reis i emperadors, però també els camperols i els actors de les tragèdies gregues per emfasitzar la importància o altura del personatge representat. Però també resulta pertinent aplicar-lo aquí al seu ús figurat a través de l’expressió “calçar el coturn”, utilitzada per indicar l’assoliment d’un estil elevat, sublim, sobretot en poesia, ja que aquest és un dels objectius bàsics de l’aparador. Poynton, del qual existeix una versió reduïda amb un sol cos de calaixos, és per a Pedro Miralles, “la memòria d’una vida, simbolitza el plaer privat dels objectes curosament triats amb què decidim conviure”. José Baltanás