cadira de braços

Descripció

Aquesta és una de les sis cadires que integraven el mobiliari del menjador que l’arquitecte Antoni Bonet dissenyà per a la seva darrera residència a Barcelona: l’edifici Pedralbes I, del carrer Cavallers, construït entre 1972-1976. Des dels inicis de la seva professió, Bonet Castellana mantingué certa predilecció pel disseny de mobiliari que, en origen, formava part dels seus projectes arquitectònics. Encara estudiant d’arquitectura, es familiaritzà amb aquest tema en col•laborar amb el GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Moderna) i amb l’empresa per ells fundada MIDVA (Mobiliari i Decoració de la Vivenda Actual), grup que introduí al nostre país els postulats del racionalisme i, sobretot, el mestratge de Le Corbusier. El 1937-1938 Antoni Bonet també fou un dels col•laboradors de l’estudi de Le Corbusier a París. Quan a mitjan anys setanta, Antoni Bonet fixa la seva residència en l’àtic de l’edifici Pedralbes I, a Barcelona, l’arquitecte adopta determinades solucions que al llarg de la seva trajectòria professional l’han distingit. L´ús de mobiliari fix és una de les constants. En aquest sentit la taula circular del menjador és construeix en formigó i al voltant hi disposa aquestes cadires, el respatller de les quals no sobrepassa la superfície de la taula. Reprèn aquella transparència i fluïdesa de l’espai que tant havia caracteritzat l’arquitectura dels anys vint i trenta i, en especial, sembla evocar aquell espai concebut per Le Corbusier, Pierre Jeanneret i Charlotte Perriand per al Salon d’Automne de París el 1929. D’altra banda, amb aquesta cadira de menjador també sembla que Bonet —havent assimilat plenament la idea de modernitat— vulgui fer una reinterpretació de la cadira LC-7 —presentada a l’esmentat Salon— que, al seu torn, és una reminiscència de la cadira Thonet B-9. No obstant això, la cadira de Bonet manté uns vincles clarament expressionistes en l’estructura de les potes de secció quadrada a l’extrem de les quals ha disposat una petita peça rodona. I, a diferència de la “LC-7”, la cadira de Bonet augmenta la superfície del braç i respatller fusionats. També en va fer una versió per al despatx de la seva filla Victòria, segons paraules de la filla, convertint la cadira en giratòria. Mercè Vidal