Vallvidrera

Vallvidrera
Nom de l’objecte	butaca
Títol / Nom propi	Vallvidrera
Autors / participants	Roqueta Matías, Santiago (1944 - 2005) / disseny Santa & Cole, Ediciones de Diseño / producció / Barcelona: a partir 1999 Tecmo / producció / Barcelona: 1979 Riart Llop, Carles / disseny Mobles Casas / producció / Castellbisbal, Barcelona: 1983 - 1998
Lloc d’execució	Barcelona
Datació	1979
Dimensions	96 x 85 x 88 cm
Material	fibra vegetal pi (fusta) tela (teixit)
Material / tècnica	Fusta de pi, teixit de microfibra i crin
Ingrés	donació Muebles Casas, 1994
Número registre	MADB 135422

Descripció

La butaca Vallvidrera, que pren el nom de la població on Carles Riart va fixar durant un temps la residència i l’estudi, sorgeix de la voluntat de recuperar una manera artesana de fer mobles, davant la proliferació de mobles modulars de goma escuma que a la dècada dels anys setanta començaren a envair el mercat. Feta com a col·laboració entre Riart, que en dibuixà el perfil lateral, i Santiago Roqueta, l’alçat frontal, ambdós estaven convençuts que calia que l’usuari –a la manera dels tradicionals bergères– pogués recuperar, gràcies a la comoditat que li oferia la butaca i a unes línies extremadament simples, tota la sensualitat que s’havia perdut i que només mobles com els de Achile Castiglioni semblaven evocar. Per realitzar-la van fer una maqueta de fang a escala 1:5 i van donar-la a un tapisser perquè n’elaborés el prototipus. Si bé es començà a comercialitzar a través de Tecmo, poc temps després les relacions amb Mobles Casas, SA, que mantenia una manera de fer mobles artesana, propiciaren que es convertís en la productora. Tot això va significar que el 1983 se’n modifiquessin alguns aspectes, com per exemple el braços de la butaca, però des de llavors ha mantingut la mateixa forma. L’estructura de fusta de pi és la que defineix amb les seves línies còncaves i convexes el perfil de la butaca. Sobre la fusta s’hi acoblen les molles i després la roba de microfibra tesada i cosida a mà que li dóna la forma tan característica. Aquesta forma propicia, pel caràcter arrodonit i obert, tant la comoditat i la llibertat de postures com la volumetria depurada i minimalista. D’altra banda, per facilitar-ne la mobilitat es disposaren en la part davantera unes rodetes gairebé imperceptibles, com les potes arrodonides de la part posterior. El 1986, la butaca Vallvidrera obtingué el guardó del Delta de Plata atorgat per l’ADI/FAD i els treballs d’encàrrec, en què Carles Riart treballa amb certa assiduïtat, feren que al moblament de la tercera planta del centre de cultura del Palau de la Virreina aquesta butaca fos un dels elements destacats. Si durant anys Mobles Casas en fou el productor, en desaparèixer la firma la producció de Vallvidrera va ser assumida per Santa & Cole, Ediciones de Diseño, SA, i des de llavors es manté al mercat, on es distingeix per la qualitat i la comoditat. Mercè Vidal