Colilla
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | llum de suspensió |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Colilla |
| Autors / participants |
Santa & Cole, Ediciones de Diseño / producció / Barcelona: a partir de 1985 Riart Llop, Carles / disseny / Barcelona: 1976 - 1978 Comercial Estelar / producció / Barcelona: 1979 - 1985 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1976 |
| Material | metacrilat de metil |
| Ingrés | donació Santa & Cole, 1994 |
| Número registre | MADB 135400 |
Descripció
L’origen del llum és una primera proposta feta per Riart el 1976 amb materials molt diferents dels actuals. Va emprar coure i vidre transparent –tipus pyrex– que deixaven veure les minúscules bombetes de neó acoblades a la barra de coure. Era ja un llum prim, estret, gairebé només insinuat i molt més llarg, ja que feia 2,40 m, al qual va donar el nom d’Humo de Luz (MADB 136803). Com la majoria de les seves propostes alternatives el venia Riart mateix per correu entre els amics fins a 1978, quan hi va introduir una sèrie de canvis –els que avui constitueixen pràcticament les característiques de Colilla– i amb l’amic Gabriel Ordeig va crear Comercial Estelar, continuant encara la venda per correu, només d’exemplars d’1 m i de 2 m. Colilla, com la primera versió Humo de Luz, és un concepte de llum que no té com a funció il•luminar, sinó crear un punt de llum. Es tracta de subvertir la foscor mitjançant una lleugera claror, la que poden fer vint bombetes de neó de 0,05 W. El tub de metacrilat és una simple barra on se subjecten els punts de llum. El llum ni tan sols té interruptor i la manera de col•locar-lo en un interior és en suspensió, mitjançant uns lleugers fils. No és, doncs, un llum per ser penjat, sinó per ser suspès. Colilla serveix –tal com va ser creat– per acompanyar la intimitat. És simpàtic i intimista. És, en definitiva, com un petit accident poètic per fer somiar. S’inscriu, doncs, en aquells feliços anys setanta en què subvertir tot allò establert era aconseguir una mica de llibertat. En el món del disseny, aquest tipus de proposta clarament experimental –com en d’altres camps ho van ser l’art conceptual o l’Arte Povera– s’inscrivia de ple en la voluntat d’assolir noves interpretacions del disseny industrial. Van ser els anys (1977, 1978 i 1979) de mostres anomenades “Disueño” de què Riart va ser membre actiu i on va mostrar alguns dels seus treballs, com el mateix Colilla, mostres que es van realitzar simultàniament a les exposicions de la “Selecció Deltas ADI/FAD”, a Barcelona. Aquest vessant experimental, de què Riart pot considerar-se un precursor, va mantenir, uns anys després, certes correspondències en les actituds defensades per l’Estudio Alchimia, Alessandro Mendini, el Gruppo Memphis o l’austríac Ettore Sottsass, entre altres. El 1986 Gabriel Ordeig en va fer derivar el llum Colilla de Pie i una sèrie de jardí més petita i amb un dispositiu en un dels extrems per clavar-lo a terra. L’empresa Santa & Cole, Ediciones de Diseño, SA, el va mantenir en catàleg fins a 1994. Mercè Vidal
Bibliografia
Capella, J., Larrea, Q. (1991). Nuevo diseño español. Barcelona: Gustavo Gili SA, 149
Carlos Riart. Austeridad exquisita (1995). Diseño interior, 42, p.96-97
Faema, C. (1998) Lámpara Colilla. Experimenta. Monografía Observatorio Fin de Siglo. Diseño del mueble en España 1902-1998, 20, 159-162
Mañà, J. Bigas Luna, J.J. (1995). Carles Riart Llop. Barcelona: Gustavo Gili, 25-28
Rabat, E. (2001). Carles Riart. Barcelona: Santa & Cole, Ediciones de Diseño; Edicions UPC, 28-29
Zabalbeascoa, A. (1994). Riart a través de veinte años de diseño. Diseño interior, 32, p. 14-15
