Sevilla
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | taula |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Sevilla |
| Autors / participants |
Bonet Bertran, Pep / disseny Cirici Alomar, Cristian / disseny BD, Ediciones de Diseño (1972 - 2007) / producció / Barcelona: de 1976 a 2007 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1976 |
| Dimensions | 71 x 120 x 90 cm |
| Material |
acer vidre |
| Ingrés | donació BD, Ediciones de Diseño, 1995 |
| Número registre | MADB 135837 |
Descripció
La taula Sevilla és un dels productes de la primera etapa de BD i, com molts altres d’aquella època, ha esdevingut una referència important per a molts altres productes posteriors, tant d’aquesta com d’altres empreses. La taula Sevilla va ser pensada inicialment com a complement de la cadira Sevilla, primer disseny realitzat per Pep Bonet, Cristian Cirici i Mireia Riera per a BD el 1974. Aquesta cadira, apilable i lleugera, proporciona el màxim confort possible dins dels límits d’1 cm de gruix que té en qualsevol dels seus punts. Per aconseguir-ho, la seva forma està organitzada de manera que la lona tibada proporciona un contacte amb el cos a partir de superfícies corbes, sense elements rígids. Aquests mateixos plantejaments de racionalitat tècnica i constructiva són aplicats a la taula Sevilla. Amb la mateixa decisió d’unir cada pota per un travesser, formant una L, la taula es concreta en una senzilla estructura constituïda per quatre potes d’acer que s’empalmen, mitjançant cargols, formant una aspa. La dimensió del sobre és determinada pels extrems exteriors de l’aspa, de manera que apareix en voladís a tot el perímetre i proporciona lleugeresa. La combinació de diferents mesures de potes, amb alçades de 71, 56 i 36 cm, i travessers que van des de 70 cm fins a 210 cm permet un amplíssim ventall de possibles combinacions. Simplement recolzat a sobre l’estructura, se’n fabriquen tres acabats que poden ser: tot pintat, amb una franja perimètrica pintada o amb tot pintat excepte un motiu floral central, segons dibuix de Josep M. Olbrich. Tant l’estructura com els sobres es fabriquen en color blanc i negre, i també en gammes fosques de blau, verd, vermell i gris. La taula del museu té l’estructura negra i el sobre amb la franja perimètrica també negra. Aquestes possibles combinacions el converteix en un producte aplicable a moltes situacions, des d’espais domèstics —com a taula de menjador o centre— fins a instal•lacions o oficines. De fet, a partir d’aquesta utilització en llocs tan diversos va aparèixer la taula Sevilla Bib, que fa servir la mateixa estructura però amb les potes muntades al límit, sense formar aspa. Aquesta versió disposa de diferents sobres, amb fusta laminada o fusta de faig tenyida, segons les possibilitats del catàleg d’acabats. Després d’aquesta variant, i atès que sovint la taula Sevilla s’utilitzava com a mobiliari d’oficina, apareix Sevilla Bib Oficinas. En aquest cas es torna a l’estructura, portada a l’extrem, sense formar aspa, per facilitar l’acoblament de diferents taules entre si i definir així espais de treball. La gamma es complementa amb prestatgeries de sobretaula i bucs amb rodes, a més d’una taula amb una pantalla de llum per a treballs que requereixin transparència, com ara calcar plànols o dibuixos, visionat de transparències i diapositives, etc. Amb aquesta sèrie l’objecte inicial, la taula Sevilla, mostra la seva capacitat de generar nombroses aplicacions i variants, característica que comparteix amb altres objectes produïts per BD. Es tracta d’un producte de consum massiu, que ha crescut al llarg del temps, i d’aplicació en àmbits molt diversos, versàtil i adaptable. Josep Maria Fort
Història de l’objecte
Premis: Delta d'Or, 1976, ADI FAD, Barcelona
Bibliografia
Todos los Premios Delta de ADI FAD (1989). Ardi, 11, 196-199
Capella, J., Larrea, Q. (1991). Nuevo diseño español. Barcelona: Gustavo Gili SA, 180
Pep Bonet (1995). Línea silenciosa. Diseño interior., 42, p.30-31
25 años de diseño industrial: los Premios Delta (1986). Barcelona: Gustavo Gili, SA, ADI FAD, 125