Hypóstila
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | prestatgeria |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Hypóstila |
| Autors / participants |
Tusquets Blanca, Oscar / disseny Clotet Ballús, Lluís / disseny BD, Ediciones de Diseño (1972 - 2007) / producció / Barcelona: de 1979 a 2007 BD Barcelona Design / producció / Barcelona: a partir de 2008 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1979 |
| Dimensions | 200 x 200 x 25 cm |
| Material | alumini |
| Material / tècnica | anoditzat |
| Ingrés | donació BD, Ediciones de Diseño, 1995 |
| Número registre | MADB 135839 |
Descripció
La prestatgeria Hypóstila va ser projectada per suportar pesos importants amb perfils d’alumini mínims i alhora assumir múltiples mides i distribucions. Aquestes qualitats la fan molt indicada per a biblioteques de llibres i revistes de gran volum. Des del principi aquest producte va voler ser la solució a un problema estructural, i per això va ser desenvolupat comptant amb l’assessorament de Jesús Jiménez, enginyer que va contribuir a ajustar la dimensió i la secció dels diferents perfils i la seva situació relativa. El resultat va ser una resistència a la càrrega garantida, de la mateixa manera que succeeix amb l’estructura de qualsevol edifici. El sistema estructural d’Hypóstila es compon principalment d’uns perfils de guia verticals que actuen a manera de pilars i transmeten tot el pes al terra, i uns altres d’horitzontals que disposen d’una gran rigidesa a la flexió. Els perfils verticals es fixen a la paret per uns suports que els en mantenen separats i que estan distribuïts de manera regular al llarg de tota la seva alçada. Unes peces circulars, en les quals s’encaixa cadascun dels pilars, serveixen de punt de suport al paviment. A les cares laterals dels perfils verticals, es col·loquen dues guies contínues que permeten fixar els prestatges a qualsevol alçada. Pel que fa al prestatge, es compon també de tres perfils de guia que s’uneixen entre si longitudinalment. El perfil central, com si es tractés d’una articulació, es fixa a les ranures dels pilars gràcies a les guies contínues ja citades. Aquestes, que tenen la mateixa secció que els laterals dels pilars, es col•loquen de manera contínua i donen així rigidesa a tot el conjunt del prestatge, que actua com una biga contínua. D’aquesta manera, els diferents trams responen davant dels pesos de manera unitària, es contraresten mútuament els esforços dels diferents segments i augmenta la resistència del conjunt sense necessitat d’afegir-hi pilars o ampliar la secció dels prestatges. Hypóstila assegura així una capacitat de càrrega d’entre 60 i 40 kg per metre lineal, en funció de l’amplada del prestatge. A partir d’aquest esquema, les dimensions de les peces permeten un ampli ventall de combinacions de muntatge. Els prestatges poden ser de dues amplades, de 15,5 o 25 cm, i les distàncies entre pilars poden variar de 100 o 150 cm. D’altra banda, una vegada plena de llibres la prestatgeria pràcticament desapareix de la vista. Hi contribueix decisivament el fet que els pilars estiguin al centre dels prestatges i no a la paret o en una situació frontal i que els caires d’aquests prestatges siguin molt afilats i la secció quedi amagada per la pròpia ombra. El fet que els extrems laterals volin en relació amb els pilars dels extrems contribueix a aquesta imatge de lleugeresa que contrasta amb la densitat material dels llibres. Comercialment, l’objecte ha tingut una gran difusió al llarg del temps i ha tingut noves versions, com per exemple Hypóstila II. Josep Maria Fort
Història de l’objecte
Premis: Delta d'Or i premi d'opinió, 1980, ADI FAD, Barcelona.
Bibliografia
Todos los Premios Delta de ADI FAD (1989). Ardi, 11, 196-199
Capella, J., Larrea, Q. (1991). Nuevo diseño español. Barcelona: Gustavo Gili SA, 207
Lluís Clotet. La creación como desafío (1995). Diseño interior, 42, p.38-39
Prats, J. (1981). Selección adifad 1980 - Los Delta de diseño 1980. On Diseño, 19, 50-53
Tusquets, Ó., Clotet, L. (1997). Diáfana, Hypóstila y Perforano. Diseño interior, 59, p. 110-117
25 años de diseño industrial: los Premios Delta (1986). Barcelona: Gustavo Gili, SA, ADI FAD, 142