F3

F3
Nom de l’objecte	sofà
Títol / Nom propi	F3
Autors / participants	Casablancas Muntañola, Jordi (1940 - 2001) / disseny Mobles i Decoració Casablancas / producció / Esparraguera, Barcelona:1965-1980
Lloc d’execució	Esparreguera
Datació	1965
Dimensions	86 x 119.8 x 82 cm
Material	cotó roure (fusta) cautxú cel·lular tela (teixit)
Material / tècnica	Fusta de roure, goma escuma, teixit de cotó
Ingrés	donació Jordi Casablancas Muntañola, 1995
Número registre	MADB 135719

Descripció

Sofà molt lleuger realitzat amb estructura de fusta de roure envernissada mat. L'estructura que conté els coixins és fàcil de posar, treure i reentapissar. S'oferia en versions d'una o dues places amb respatller baix o amb respatller alt per recolzar-hi el cap. Aquest sofà formava part d'un conjunt que va ser presentat al primer saló Hogarhotel l'any 1965 en el marc d'un concurs de disseny de mobles de menjador i sala d'estar a preu molt assequible. Jordi Casablancas el va guanyar amb un conjunt que valia 40.000 pessetes. Es componia de llibreria, taula i cadires de menjador, taula baixa i el sofà. Aquest conjunt va ser un dels primers models del jove Casablancas, el qual optà per dedicar-se al disseny després d'una estada a França el 1963, on va conèixer modernes tècniques de producció de mobiliari. Malgrat haver cursat estudis de ciències econòmiques, el dissenyador hi va veure les possibilitats de renovació del negoci familiar i va iniciar així una llarga i fructífera trajectòria com a creador i empresari, en què va assolir importants fites tant en el terreny industrial com comercial. L'aparença lleugera d'aquest sofà el fa idoni per a les dimensions reduïdes dels pisos de renda baixa. La racionalitat constructiva i austeritat no estan renyits amb els acabats acurats i una estètica refinada, certament identificable amb el moble nòrdic, del qual Casablancas ha estat sempre un obert admirador. En aquest sofà, com gairebé en tots els mobles de Casablancas, no hi destaca la voluntat de donar expressió individualitzada a la peça, sinó que aquesta adquireix significat en el context del conjunt per al qual va ser dissenyat. Aquest és un tret força característic de les peces que l'integren i que també observem en el conjunt de l'obra de l'autor, que al llarg de la seva vida va investigar exhaustivament les possibilitats de sistematització del disseny i la producció de mobiliari. En els seus catàlegs es percep clarament com cada peça és part integrant d'un sistema d'elements que combinats entre si permeten que l'estança adquireixi diverses configuracions. La modularitat i la inclusió de cada peça en un pla dimensional reticulat responen a un estudi rigorós d'"especejament" (terme de Casablancas) de taulells i elements constructius que té com a objectiu economitzar material i muntatge. Als anys seixanta es produeix un important canvi conceptual en el disseny del mobiliari: del moble escultòric, organicista i expressiu que recorre al contrast de materials i volums, com els de la col·lecció de la Pedrera i també a la col·lecció del museu dissenyats per Francisco J. Barba Corsini, s'ha passat al moble rectilini, modular, sistematitzat i combinable com aquest sofà i les altres peces del mateix Casablancas (MADB 135720, MADB 135721, MADB 135722 i MADB 135723). Els materials naturals i acabats d'aquest sofà són una altra constant en l'obra de Casablancas. A mitjan anys seixanta el mercat tèxtil només oferia cretones i teixits florejats que no s'adeien gens amb el seu esperit racionalista. Per resoldre aquest problema va optar fins i tot per fer-se fabricar ell mateix expressament les tapisseries. Aquestes eren fetes de fibres naturals amb acabats llisos o estampats abstractes. La peça que pertany al museu és de dues places, respatller alt i tapisseria llisa. Isabel Campi

Història de l’objecte

Premis: Hogarotel, 1965, Saló Hogarotel, Barcelona.