2 x 2

Descripció

En general els objectes no acostumen a plantejar gaires dubtes respecte al moment en què van ser concebuts. Sigui per les característiques físiques (materials utilitzats, tècniques aplicades, ús de tipologies fonamentalment dominants), o bé pels plantejaments conceptuals (predomini del referencial o el poètic, èmfasi en l'autobiogràfic, inclinació cap a la iconografia, l'abstracció geomètrica, etc.), el cert és que, tret d'excepcions, l'objecte parla sobre si mateix amb certa precisió i ens permet fixar el seu origen en el temps i l'espai amb un marge d'error raonable. El sofà 2 x 2 és possiblement una d'aquestes excepcions. Es percep com una obra sintètica i llegible, que distingeix amb claredat els elements funcionals, el seient i el respatller, dels de suport. Cada un és tractat amb una forma única i contínua, de manera que tots dos components s'identifiquen immediatament. Es contraposa al tractament volumètric del seient i el respatller, generosament tou, un esvelt pla estructural de suport, que abraça amb decisió la zona tova fins a fer-la levitar. El gir del pla, sense transicions tallants, dóna fermesa al gest. D'altra banda, les petites obertures dels laterals alleugereixen l'entotsolament i en faciliten la mobilitat. A aquesta percepció racionalista de l'objecte, econòmica i actual en la concepció global, s'hi superposa el record difús del ja vist. Atès que, de bon principi, s'adquireix la certesa d'estar davant d'un objecte que remet a un moment històric passat i llunyà, decididament més interessat per l'expressionisme de les formes que per la seva contenció. El predomini d'un aerodinamisme curvilini, els plecs de l'entapissat o el brillant rivet metàl·lic suggereixen el repertori déco. Aquesta intensa dualitat entre forma i contingut, sentiment i raó, dóna a aquest producte una personalitat eclèctica, difícil de fixar en el temps, del tot independent de qualsevol servitud estilística però clarament lligada a la memòria històrica. L'estructura del sofà 2 x 2 és de fusta corbada, xapada de roure envernissat i rivetejada amb un tub metàl·lic cromat, mentre que el seient i el respatller estan entapissats de pana. Va ser dissenyat com a resultat d'un seminari que Moneo va impartir a l'empresa H-Muebles cap a 1967 i 1968. Aquesta empresa en va construir diferents prototips que no van arribar a posar-se en venda fins a la posterior producció seriada de BD Madrid. El 1991 l'empresa Manuel Verdasco va fer-ne una producció per a l'equipament del mobiliari de l'aeroport San Pablo de Sevilla. A més, va ser present a l'exposició "Rafael Moneo. Bauten und Projekte 1976-1992", celebrada al Museu d'Arquitectura de Basilea. José Baltanás