Calia

Descripció

Calia és un llum de peu amb una estructura de dos tubs d’alumini de 12 mm collats verticalment a una base metàl·lica mitjançant uns tacs Fisher. A la part superior interna aquests tubs porten un tram fressat on s'introdueixen dos films de pergamí i que fan de pantalla. Aquests fresats també subjecten la travessa que suporta el portalàmpades i manté l'estructura en tensió. Això fa que els “pergamins” s'obrin i no es cremin per contacte amb la bombeta. El fet que els tubs s'insereixen a la base en sentit diagonal li confereix una obliqüitat interessant. En els primers prototips el cable elèctric quedava simplement penjant o s'enroscava al voltant del tub però per raons comercials es va creure que era més "estètic" amagar-lo i fer-lo passar per dintre. El llum es comercialitzava desmuntat. Aquest llum és tan essencial i minimalista com els fanalets japonesos que als anys cinquanta va popularitzar Isamo Noguchi i que durant dècades han servit per il·luminar els espais creats per l'arquitectura moderna. Malgrat tot, té una configuració pròpia i original que, si bé ens pot remetre a l'essencialitat del disseny oriental, no és imitatiu dels fanalets de paper i bambú, ja que recorre a materials industrials i a solucions mecàniques estàndard. Per la seva subtilitat i austeritat radical aquest llum va ser molt apreciat entre els cercles intel·lectuals i artístics de Barcelona de la segona dècada dels setanta (va ser selecció Delta ADI/FAD, 1975) però des del punt de vista comercial va ser un fracàs. L'empresa García Garay en va fer dues edicions, la segona de les quals va ser en exclusiva per a la botiga Vinçon, i li va canviar el nom pel de llum de peu Anagrama. A partir de 1994 Taller 1 en va produir una versió amb peu de marbre i acabats més luxosos que els autors no reconeixen com a pròpia ja que no respecta l'esperit auster i minimalista del disseny original. Isabel Campi