Dúplex

Descripció

El tamboret Dúplex dissenyat per Javier Mariscal es caracteritza per l’originalitat i el grafisme de les potes, que en configuren l’estructura adoptant formes i colors diversos: blava la corbada, vermella la recta i groga l’ondulada. La part de les potes que està en contacte amb el terra té un recobriment que les protegeix i les acaba. A l’interior de l’espai comprès entre les potes hi ha dos anells, en blanc el superior (inclinat) i en negre l’inferior (horitzontal). El primer té una funció estructural (11 cm diàm.) i està subjectat a les potes amb fosa de ferro. El segon hi suma la funció de reposapeus (35 cm diàm.) i està collat amb unes peces de ferro de color negre. El seient és entapissat amb pell negra amb bordura del mateix color, malgrat que el model original tenia el seient blau i la bordura blanca. El tamboret va ser dissenyat com a part del mobiliari del bar Dúplex (València, 1980) del qual va prendre l’esperit i el nom. Aquest establiment, avui desaparegut, comptà amb un interiorisme de Ferran Salas i Javier Mariscal, on el protagonisme dels colors i les línies geomètriques del local encaixaren perfectament amb les del tamboret. En principi se’n produïren pocs, ja que estaven destinats únicament a aquell bar, però més tard l’empresa BD, Ediciones de Diseño, en realitzà un tiratge amb què arribà a un públic més gran i assolí un important èxit comercial. Cal assenyalar que es produí en dues grandàries (l’esmentada i una de més petita anomenada single), i que també se’n realitzà un prototip amb un respatller i un braç que aguantava un cendrer. El tamboret te referències del pop, així com d’un tamboret de la dissenyadora Eileen Gray (Brownswood, Irlanda,1878 - París, 1976) de potes i seient semblants que, com testimonià l’autor, el van atraure per la línia i el moviment. L’aportació de Dúplex als tamborets tradicionals radica en la forma divertida i gràfica que trenca amb la clàssica sobrietat sense perdre l’estabilitat. Com bé apuntà Mariscal, “la línia que té és més forta que la funcionalitat pròpiament. Un tamboret racional seria el més net de formes, d’estructura, més ben fet, més barat, més fàcil de produir en sèrie. Per oposició potser, podria dir-se que el meu tamboret és ‘amoral’. El meu és el que fa riure més… a mi m’enrotlla poder estirar i donar marxa a les coses”. Aquesta amoralitat va trobar la seva forma en els “Mobles amorals” que van ser construïts per a una exposició a la Sala Vinçon de Barcelona, a manera de divertiment, en què comptava més l’aspecte que no la funció. Arran del tamboret Dúplex (que va ser portada de la revista Modo l’any 1981) Mariscal va ser invitat per Ettore Sottsass a col·laborar amb el grup Memphis, que llançà des d’Itàlia l’estil postmodern i colorista del mobiliari i amb qui l’artista valencià exposà el preuat carret Hilton, produït a Milà el 1981. El tamboret Dúplex, considerat un símbol del disseny gestual espanyol i un exponent anticipat de l’estil postmodern, té una actitud pròpia que ofereix comoditat, estabilitat i resistència, tot arronsant una pota i corbant i estirant les altres. Va ser seleccionat per als Premis Delta del 1984 convocats per l’ADI/FAD a Barcelona. Rossend Casanova