Saltar al contingut

Coqueta

Tornar al llistat
Coqueta
Nom de l’objecte butaca
Títol / Nom propi Coqueta
Autors / participants BD, Ediciones de Diseño (1972 - 2007) / producció / Barcelona: a partir de 1987
Sans, Pete / disseny
Calma Outdoor / producció / Vilamalla, Girona: des de 2019
Lloc d’execució Barcelona
Datació 1987
Dimensions 64 x 92 x 94 cm
Material acer
cuir
medul·la
Ingrés donació BD, Ediciones de Diseño, 1995
Número registre MADB 135844

Descripció

La butaca Coqueta és l’adaptació funcional d’una peça anterior que ja experimenta amb el filferro i la pell: la chaise longue Regina, ja que ambdues comparteixen els tres suports en forma de dos arcs que sostenen el seient i el tibament per equilibrar el pes. La taula Aleta (MADB 135479) és contemporània de la cadira Coqueta i en comparteix l’essència. La divisió de funcions de les diferents parts de la cadira Coqueta es tradueix en la diferenciació dels materials que la formen. Les costelles d’acer cromat estructuren la cadira, de la mateixa manera que l’esquelet d’un cos, que suporta el pes i fa de guia per a la col·locació de la resta d’elements. El seient i el respatller són d’una sola peça, de teixit de medul·la envernissat de color noguera realitzat a mà. I l’estabilitat la confereix el tirant de cuir, que evita l’obertura de la cadira, quan carrega pes, d’una forma flexible. Com en el cos humà, no hi ha res superflu, i totes les parts col·laboren a l’equilibri final. La construcció de la cadira es fonamenta en les dues costelles principals en forma de U invertida, que prenen la forma de potes i braços. Aquestes s’uneixen mitjançant un travesser a la part anterior de la cadira i es troben en un sol punt a la part posterior, de manera que només ofereixen tres punts de suport a terra. Una guia adjunta permet dibuixar el perímetre del seient, d’on neixen unes costelles auxiliars de vímet per trenar tot el teixit en la forma final. Si es retira el cinturó, la cadira és apilable. Per a Pete Sans el disseny, i aquesta peça ho reflecteix molt bé, té un component de joc, d’invent i d’aprofitament dels recursos que es tenen a l’abast, sense recórrer a artificialitats. L’experimentació es va desenvolupar al taller propi amb múltiples maquetes, treballant el filferro i altres materials propers, com un bricoleur, i comprovant-ne els resultats in situ. La versió definitiva de la cadira és la que respon millor a les sol·licituds estructurals i aprofita les virtuts de cada material per realitzar una tasca específica, alhora que és un bon exemple de sinceritat constructiva, de senzillesa i rigor que barreja materials tradicionals amb acabats molt acurats i formes modernes i avantguardistes, un exemple del minimalisme que impregna tota l’obra de Pete Sans, en què el procés de creació elimina tot allò superflu i redueix l’objecte al mínim indispensable, explotant fins al límit les capacitats formals i funcionals dels elements que hi intervenen. La cadira Coqueta sobrepassa la simple funcionalitat, ja que les seves mides són generoses i esdevé una escultura i un segell de personalitat. Malgrat tot, el seu preu elevat fa que no estigui a l’abast del gran públic. Esther Ferrer

Història de l’objecte

Premis: Delta d'Or, 1988, ADI FAD, Barcelona.

Bibliografia

Capella, J., Larrea, J. Maestre, V. (com.). (1994) Moble català: Palau Robert, 21 de febrer - 24 d'abril de 1994 [catàleg d'exposició]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 754

Capsir i Maíz, J. (2008). El Museu de les Arts Decoratives de Barcelona: 1932 - 2007, 75 anys. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, 190, 190

La fieras ferias (y 2) (1989). Ardi, 7, 130-161, 155

Capella, J. (1998). Elogio y refutación de los ochenta. Experimenta,20, p. 175-180

Delta ADI FAD 1988 (1988). Barcelona: Associació de Disseny Industrial del Foment de les Arts Decoratives, 54

Pete Sans. Un fenómeo insólito del diseño (1988). On Diseño. (1988), 95, p.40-43

XXI Edición Premios Delta (1988). On Diseño, 97, p.69

Cinco años de diseño (1994). On Diseño, 152, p. 64-171, 67

On Diseño (2004), 250, 283-285

Sans, P. (1989). Sillón Coqueta. On Diseño, 105, p. 210-213

Zabalbeascoa, A. (1995). Pete Sans. Energía visceral. Diseño interior, 42, p.112-113

Del món al museu. Disseny de producte, patrimoni cultural. Museu del Disseny. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2014. 978-84-9850-617-4., 90, 90

Coqueta