Coqueta
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | butaca |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Coqueta |
| Autors / participants |
BD, Ediciones de Diseño (1972 - 2007) / producció / Barcelona: a partir de 1987 Sans, Pete / disseny Calma Outdoor / producció / Vilamalla, Girona: des de 2019 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1987 |
| Dimensions | 64 x 92 x 94 cm |
| Material |
acer cuir medul·la |
| Ingrés | donació BD, Ediciones de Diseño, 1995 |
| Número registre | MADB 135844 |
Descripció
La butaca Coqueta és l’adaptació funcional d’una peça anterior que ja experimenta amb el filferro i la pell: la chaise longue Regina, ja que ambdues comparteixen els tres suports en forma de dos arcs que sostenen el seient i el tibament per equilibrar el pes. La taula Aleta (MADB 135479) és contemporània de la cadira Coqueta i en comparteix l’essència. La divisió de funcions de les diferents parts de la cadira Coqueta es tradueix en la diferenciació dels materials que la formen. Les costelles d’acer cromat estructuren la cadira, de la mateixa manera que l’esquelet d’un cos, que suporta el pes i fa de guia per a la col·locació de la resta d’elements. El seient i el respatller són d’una sola peça, de teixit de medul·la envernissat de color noguera realitzat a mà. I l’estabilitat la confereix el tirant de cuir, que evita l’obertura de la cadira, quan carrega pes, d’una forma flexible. Com en el cos humà, no hi ha res superflu, i totes les parts col·laboren a l’equilibri final. La construcció de la cadira es fonamenta en les dues costelles principals en forma de U invertida, que prenen la forma de potes i braços. Aquestes s’uneixen mitjançant un travesser a la part anterior de la cadira i es troben en un sol punt a la part posterior, de manera que només ofereixen tres punts de suport a terra. Una guia adjunta permet dibuixar el perímetre del seient, d’on neixen unes costelles auxiliars de vímet per trenar tot el teixit en la forma final. Si es retira el cinturó, la cadira és apilable. Per a Pete Sans el disseny, i aquesta peça ho reflecteix molt bé, té un component de joc, d’invent i d’aprofitament dels recursos que es tenen a l’abast, sense recórrer a artificialitats. L’experimentació es va desenvolupar al taller propi amb múltiples maquetes, treballant el filferro i altres materials propers, com un bricoleur, i comprovant-ne els resultats in situ. La versió definitiva de la cadira és la que respon millor a les sol·licituds estructurals i aprofita les virtuts de cada material per realitzar una tasca específica, alhora que és un bon exemple de sinceritat constructiva, de senzillesa i rigor que barreja materials tradicionals amb acabats molt acurats i formes modernes i avantguardistes, un exemple del minimalisme que impregna tota l’obra de Pete Sans, en què el procés de creació elimina tot allò superflu i redueix l’objecte al mínim indispensable, explotant fins al límit les capacitats formals i funcionals dels elements que hi intervenen. La cadira Coqueta sobrepassa la simple funcionalitat, ja que les seves mides són generoses i esdevé una escultura i un segell de personalitat. Malgrat tot, el seu preu elevat fa que no estigui a l’abast del gran públic. Esther Ferrer
Història de l’objecte
Premis: Delta d'Or, 1988, ADI FAD, Barcelona.
Bibliografia
La fieras ferias (y 2) (1989). Ardi, 7, 130-161, 155
Capella, J. (1998). Elogio y refutación de los ochenta. Experimenta,20, p. 175-180
Pete Sans. Un fenómeo insólito del diseño (1988). On Diseño. (1988), 95, p.40-43
XXI Edición Premios Delta (1988). On Diseño, 97, p.69
Cinco años de diseño (1994). On Diseño, 152, p. 64-171, 67
On Diseño (2004), 250, 283-285
Sans, P. (1989). Sillón Coqueta. On Diseño, 105, p. 210-213
Zabalbeascoa, A. (1995). Pete Sans. Energía visceral. Diseño interior, 42, p.112-113
