Leina
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | molls |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Leina |
| Autors / participants |
Bonet Bertran, Pep / disseny Polinax (1965 - 1982) / producció / Vilanova i la Geltrú, Barcelona: 1987 - 1990 DAE / producció / Vilanova i la Geltrú, Barcelona: 1994-2012 Alessi, s.p.a. / producció / Crusinallo di Omegna, Itàlia: 1989 - 1994 DAE Chimeneas / producció / Des del 15-2-2013 |
| Lloc d’execució | Omegna |
| Datació | 1987 |
| Dimensions | 105 x 12 x 24 cm |
| Material |
ferro llautó |
| Ingrés | donació Alessi, s.p.a., 1995 |
| Número registre | MADB 135762 |
Descripció
L’afany de resoldre i donar resposta a necessitats de tipus quotidià constitueix una de les preocupacions habituals en els objectes dissenyats per Pep Bonet. El producte Leina sorgeix d’observar com, per realitzar certes operacions amb la llenya de la llar, en l’àmbit domèstic, els instruments que habitualment s’utilitzen resulten bastant limitats. De l’estudi de les tisores, utilitzades per aixecar o bellugar troncs de mida mitjana, se’n dedueixen una sèrie de dificultats. La força aplicada correspon a la d’una sola mà, de manera que és limitada tant la capacitat d’aixecar peces com la de pinçar-les sense que rellisquin. És habitual que els troncs de certa dimensió no es puguin aixecar amb seguretat, i això en dificulta la manipulació quan estan encesos. Leina no es planteja com unes tisores, sinó com una pinça. El nom recorda una contracció entre les paraules “llenya” i “eina”. A partir del tub, de secció oval, que forma el braç, a un extrem es resol la pinça i a l’altre el gallet que serveix per bellugar-la. Ambdós extrems tenen una part fixa i l’altre movible, de manera que, gràcies a la palanca, s’incrementa notablement la força de pinçament. El fet de fer servir les dues mans per sostenir i accionar l’eina permet moure els troncs amb molta més facilitat. Pel que fa a la facilitat d’ús, el gallet incorpora un contrapès de llautó a l’extrem. Aquesta peça fa que, quan Leina estigui al suport, reposant amb la nansa cap avall, la pinça quedi tancada; i que, quan s’agafi l’eina, el gallet quedi a la part de baix i la pinça s’obri tota sola. Aquest complement de llautó, que procedeix de la lògica ergonòmica utilitzada per resoldre i dimensionar tot el producte, permet un ús més directe i àgil, alhora que indica la posició de repòs de l’objecte, que s’inverteix en relació amb els altres estris utilitzats en llars domèstiques. Pel que fa a la comercialització del producte, ha passat per diferents etapes. A partir d’un prototip funcional desenvolupat per a ús del mateix dissenyador, va servir per reprendre les seves relacions amb l’empresa Polinax, amb qui havia col•laborat anteriorment. Aquesta empresa comptava, en el seu catàleg, amb xemeneies metàl•liques dissenyades per José A. Coderch i Federico Correa/Alfonso Milá, entre d’altres, de manera que la pinça Leina resultava un producte molt adient per formar-ne part. Una vegada comercialitzat, i arran d’una visita d’Alberto Alessi a BD, aquest es va interessar per distribuir la pinça. Es van iniciar converses però en aquella època Polinax es va dissoldre, de manera que el producte va passar a ser produït i distribuït per Alessi. Malgrat la bona acollida inicial, tanmateix, quedava poc integrat en els catàlegs de la firma i, finalment, van establir-se contactes amb la nova empresa DAE, creada per una part dels membres de Polinax i que va quedar-se molts dels productes de l’anterior catàleg. Cal destacar que, tot i que en cada una d’aquestes etapes s’han produït canvis, pel que fa al lloc de fabricació i equip tècnic de les empreses, els models no han sofert cap variació, llevat de lleugeres adaptacions als sistemes de l’empresa. Es tracta, doncs, d’un producte inicialment ben resolt, de manera equilibrada i eficaç. Josep Maria Fort
Història de l’objecte
Premi Delta Plata, ADI-FAD, 1990
Bibliografia
Noticias y productos (1991) . Ardi. (19), 140-149
Capella, J., Larrea, Q. (1991). Nuevo diseño español. Barcelona: Gustavo Gili SA, 182
Pep Bonet (1995). Línea silenciosa. Diseño interior., 42, p.30-31
Pensi y Liévore, un diseño meticuloso (1987). On Diseño, 81, p.114-119