Barcino

Descripció

La cadira Barcino pertany ja a aquest grup reduït d'objectes que en diem clàssics no per l'antiguitat, sinó per la intemporalitat, és a dir, per la vigència i la projecció més enllà del moment en què van ser concebuts, de manera que passen a formar part de la iconografia de diverses generacions que sempre els perceben com a objectes actuals, producte de la seva època. En origen, l'encàrrec va consistir en la realització d'una cadira de nova línia, adaptada a les possibilitats productives del moment però renovadora en els codis estètics i orientada cap als mercats internacionals del ram de l'hostaleria. En concret, havia de poder-se fer servir en exteriors, terrasses de bars i restaurants a l'aire lliure, i superar les deficiències de les cadires aleshores existents, construïdes amb ferro pintat que, en poc temps, es rovellaven. A més del manteniment costós, el gran pes dificultava la mobilitat necessària implícita en aquesta mena de mobiliari. D'altra banda, el tub d'alumini es feia servir ja en els mobles de jardí, plegables, lleugers de pes i fàcilment transportables, cosa que en facilitava el trasllat en el reduït volum del maleter d'un cotxe. La cadira Barcino reuneix gran part d'aquestes qualitats: és apilable en sentit vertical, pràcticament sense límits a causa del pes lleuger, amb l'estalvi consegüent de transport i emmagatzematge, és inalterable a la intempèrie i requereix un manteniment mínim. Tècnicament, l'estructura de la cadira es compon de dos tubs d'alumini polit i anoditzat mat o brillant, de 25 i 21 mm de diàmetre. Un dóna forma al respatller, els braços i les potes de darrere. L'altre configura l'estructura del seient i les potes davanteres. Els elements de reforç són també d'alumini i hi ha tacs protectors de PVC a l'extrem de les potes. D'altra banda, el seient i el respatller es teixeixen a mà amb perfil de polipropilè imitant l'aspecte i el tacte de la medul·la natural mat. Des de la primera producció el 1964 la cadira amb prou feines ha sofert petites variacions de tipus tècnic, amb la modificació del diàmetre del tub, que inicialment era de 20 i 17 mm i el 1972 es modifica amb les mides actuals, el lleuger augment de l'alçada del seient de 5 mm i l'amplada de 2 cm, o la forma dels tacs de les potes i la unió dels reforços, però en tot cas aquestes intervencions no han afectat el disseny d'origen, que continua sent model d'inspiració a dins i a fora d'Espanya, des d'on va començar a exportar-se a partir de 1971. Una prova de la seva gran acceptació és el fet d'haver estat seleccionada per la revista MD (Möebel Interior Design) com un dels millors dissenys del segle XX. A més, Barcino va ser seleccionada pel BCD, Barcelona Centre de Disseny, per ser inclosa al catàleg "Catalan Designs for Export". José Baltanás