Saltar al contingut

Frenesí

Tornar al llistat
Frenesí
Nom de l’objecte tamboret
Títol / Nom propi Frenesí
Autors / participants Transatlàntic (1983 - 1990) / disseny / Barcelona: 1984
Akaba, SA / producció / Lasarte, Guipúscoa: a partir de 1986
Lloc d’execució Barcelona
Datació 1986
Dimensions 83 x 38 x 38 cm
Material acer
acer inoxidable
alumini
cautxú
cuir
ferro
pvc
Ingrés donació Akaba, SA, 1994
Número registre MADB 135553

Descripció

L’any 1983 el grafista Lluís Morillas i els dissenyadors industrials Ramon Benedito i Josep Puig, crearen el grup Transatlàntic amb què van realitzar propostes avançades en el camp del disseny fins a 1990, any de la dissolució de l’equip. Un dels primers resultats va ser el Programa Metamorfosi (1984), consistent en una col·lecció de mobiliari anomenada “Mobles Sensuals” que integrava la tauleta Mesamela, la cadira Seductora, la barra de bar Íntima i el tamboret Frenesí. Aquest últim, l’únic comercialitzat de tots quatre, va aconseguir un bon grau d’acceptació entre el públic, alhora que va ser l’estrella indiscutible de la col·lecció. La novetat radicava en la contundent composició en diagonal, així com en la forma del seient i la base de suport, que trencaven totalment amb l’estructura dels tamborets tradicionals. En aquest sentit, les quatre potes usuals es van convertir en una, i es va evitar el clàssic seient rodó i pla en favor d’un d’antropomòrfic, molt proper al seient de bicicleta. Estructuralment, el tamboret Frenesí es caracteritza per un cossol d’acer inoxidable en forma de disc que fa de base, d’on surt un tub cilíndric inclinat d’acer cromat que n’és el suport, del qual surten el reposapeus d’alumini i dos tirants posteriors de titani a la primera producció i posteriorment realitzats d’acer cromat que aguanten el seient, compost per una consistent làmina de ferro entapissada de cuir i que s’aguanta pels extrems amb els tirants i el tub, d’on sobresurt una peça semiesfèrica de PVC rosada o morada. El seient havia estat pensat sense la fina làmina de ferro que li dóna consistència, de manera que resultava tou i provocava, en asseure-s’hi, una sensació embolcallant que deixava el cos en suspensió entre els tres extrems de suport. La voluntat d’assegurar la resistència i la durabilitat del cuir va obligar a d’afegir-hi la mencionada làmina de ferro, sense que el seient deixés d’evocar la roba íntima. Aquesta intimitat es lliura al fàl·lic suport inclinat, on despunta, al capdamunt de tot, un extrem arrodonit amb els carnosos colors del desig. Són, doncs, parts d’un seient que poden arribar a afectar l’usuari, perquè a Frenesí hi ha pell i símbol entre les cames. De manera anàloga a l’erotisme de la peça, cal destacar-hi la comoditat, la funcionalitat i l’estètica, a més d’un excepcional equilibri entre elements suaus, segurs i resistents. En el moment de projectar el tamboret, el grup Transatlàntic estava al corrent del disseny postmodern i va voler, amb la col·lecció que integra aquesta peça, donar resposta a l’interiorisme refinat dels bars públics de la dècada dels vuitanta, que tenia cura del disseny general d’interior però oblidava el mobiliari, sovint relegat a l’ús dels models estàndards. L’equip encetà així un treball d’investigació en la línia del disseny experimental que, plenament avantguardista, aconseguí tenir el seu primer èxit amb el tamboret. A la continuïtat del seu treball seguiren altres resultats, com el llit Nexus (1986) i el moble de rebedor Alícia (1987, MADB 136681). Per a Transatlàntic, el tamboret Frenesí és un moble amb protagonisme, que barreja l’atreviment i la utilitat en astuta combinació. Com ha manifestat Josep Puig en alguna ocasió, un moble amb una nova aparença externa que, alhora, dóna una agradable sensació de confort. Rossend Casanova

Història de l’objecte

Premis: Delta de Plata, 1986, ADI FAD, Barcelona.

Bibliografia

Capella, J., Larrea, J. Maestre, V. (com.). (1994) Moble català: Palau Robert, 21 de febrer - 24 d'abril de 1994 [catàleg d'exposició]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 372

Alzueta, M. (1986). Grup Transatlàntic. De diseño: revista ilustrada de diseño industrial, decoración, grafismo, arte, moda, núm. 8-9, p. 20-23

Alzueta, M. (1998). Transatlantic una especulación, los Mobili Etern. Experimenta. Monografía Observatorio Fin de Siglo. Diseño del Mueble en España 1902-1998, 20, 176-184

Todos los Premios Delta de ADI FAD (1989). Ardi, 11, 196-199

Design Center Stuttgart (1987). Stuttgart: Landesgewerbeamts Baden-Württemberg, 142

19ª Bienal Internacional Sâo Paulo de 02 de outubro a 13 de dezembro de (1987). Sâo Paulo: Fundaçao Bienal de Sâo Paulo, 333

Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (1985) [catàleg d'exposició]. Diseño en España. Madrid: IMPI, Fundación BCD, Ed. CG. Creaciones Gráficas, SA, 83

Capella, J., Giralt-Miracle, D., Larrea, Q. (1998). Diseño industrial en España [catàleg d'exposició]. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, 274

Ramón Benedito. Lecciones de tecnodiseño (1995). Diseño interior. (1995), 42, p. 22-23

López Jara, J. (1989). Un Tamboret Frenesí. Dins Transatlàntic 1984-1989. Terrassa: Amics de les Arts i Joventuts Musicals, 38,64,78-79

Catálogo de productos seleccionados para los Premios Delta (1986). Barcelona: Fundación BCD, 91,101

Puig, J. (2004). Taburete Frenesí. On Diseño, 250, p. 515-519

25 años de diseño industrial: los Premios Delta (1986). Barcelona: Gustavo Gili, SA, ADI FAD, 168

Vinyets, J. (1998). Mueble función, mueble objeto. Experimenta, 20, 181-184.

Del món al museu. Disseny de producte, patrimoni cultural. Museu del Disseny. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2014. 978-84-9850-617-4., 41, 41

Diseño interior

Frenesí