Saltar al contingut

L'Escala

Tornar al llistat
L'Escala
Nom de l’objecte llum de peu
Títol / Nom propi L'Escala
Autors / participants Estudi Blanc / disseny / Joan Antoni Blanc Pau Joan Vidal
Metalarte / producció / Sant Joan Despí, Barcelona:1983-2008
Lloc d’execució Sant Joan Despí
Datació 1983
Dimensions 185 x 21 x 19.5 cm
Material ferro
Material / tècnica Ferro industrial doblegat, soldat, foradat, encaixat i pintat.
Ingrés donació Metalarte, SA, 1994
Número registre MADB 135468

Descripció

L’Escala és un llum de peu, d'il·luminació indirecta, amb la pantalla formada per dues xapes de ferro plegades que allotgen a l’interior una làmpada halògena de 300 W, amb el seu reflector paral·lel a la font de llum. Pantalla i peu estan connectats per dos perfils de ferro de secció quadrada units per uns travessers horitzontals més espaiats a la part superior que a la inferior. El peu és com el projector però col·locat al revés, i l'espai que a la pantalla està reservat a la làmpada hi conté un petit pes per donar estabilitat al conjunt. En el fil conductor, on hi ha l'endoll, trobem un interruptor de peu dimmer, que permet regular la intensitat de la llum. Aquest llum neix de la voluntat d'introduir a l'espai domèstic una font de llum fins aleshores d'ús industrial, ja que incorporar la làmpada halògena de 300 W a la llar o l'oficina era un repte, atès que la gran potència de la font de llum la fa susceptible d'enlluernar i ser poc confortable. És per això que L’Escala empra els elements de l'arquitectura: parets i sostres que esdevenen pantalles difusores de la llum. A més a més, aquesta llum indirecta es pot regular, i està col•locada més amunt que la vista de l'usuari. La pantalla té a totes dues bandes uns petits retalls que permeten que giri respecte a l’eix, però alhora en limiten el moviment per evitar la visió directa de la font de llum. La voluntat de fer un llum lleuger fa que s'hi adopti una solució per al fust formada per dos perfils quadrats de petita secció, que requereixen un travament en forma de tirants horitzontals, que donen lloc a l'escala. Els “graons” fan referència al degradat de la llum, i estan més distanciats com més a prop són de la font de llum, i això contribueix a donar més lleugeresa a la pantalla, que té les mateixes dimensions que la base. La solució adoptada per al peu no és producte d'un estalvi, sinó que parteix de l’anàlisi de la columna clàssica, on base i capitell tenen formes diferents malgrat treballar de manera similar, d’on es deriva que, en aquest cas, no cal adoptar una forma diferent per al peu si la de la pantalla és adient, i això contribueix a simplificar el conjunt i a fer-lo més neutre i adaptable als espais que vol il•luminar. L’Escala es fabrica amb diferents acabats: lacada negra com la peça del museu, grisa o blanca. Una versió amb les seves parts de colors diferents crida l'atenció sobre el simbolisme i sobre l'objecte en si mateix, més enllà de la funció. La novetat que representava pel tipus de font de llum, li va donar força èxit comercial, i va fer-la apta per a l'àmbit domèstic, però molt més acceptada en oficines i en espais decorats per arquitectes, etc., que van saber llegir en L’Escala un breu homenatge a R. Mackintosh. El llum “l’Escala” va ser seleccionat per als premis Delta de 1984, atorgats per l’ADI/FAD de Barcelona. Oriol Suarez

Bibliografia

Capella, J., Larrea, Q. (1991). Nuevo diseño español. Barcelona: Gustavo Gili SA, 72-75

Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (1985) [catàleg d'exposició]. Diseño en España. Madrid: IMPI, Fundación BCD, Ed. CG. Creaciones Gráficas, SA, 79

Capella, J., Giralt-Miracle, D., Larrea, Q. (1998). Diseño industrial en España [catàleg d'exposició]. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, 269

L'Escala