La Bella Durmiente

Descripció

<div>La Bella Durmiente és un llum de terra per a interiors, dissenyat per Gabriel Ordeig i Nina Masó el 1985 per al Cafè del Sol del barri de Gràcia, a Barcelona. El primer model va ser produït artesanalment pel mateix Gabriel Ordeig amb base i tapa de ferro pintat i pantalla feta amb cartolines de color enganxades. </div><div>El 1987 decideixen incorporar La Bella Durmiente al catàleg de Santa & Cole, empresa editora de disseny creada pels mateixos dissenyadors i l’empresari Javier Nieto. La seva aparició coincideix amb l’èxit dels llums freds en el mercat, fluorescents i halògens, tots d’una gran intensitat lumínica. El repte del nou disseny va ser, per tant, la transformació d’una llum de tub fluorescent en una llum càlida d’una certa qualitat. Havent revisat Ordeig el projecte original, el nou llum estava format per un tub fluorescent de 58 W i una pantalla de PVC serigrafiada que l’envoltava. La base i la tapa són unes peces quadrades de fusta lacada, de manera que la base suporta l’equip del tub fluorescent i la tapa té una bola que permet extreure la pantalla com si fos una funda i substituir-ne el tub.</div><div>Les serigrafies van ser realitzades per pintors i il·lustradors destacats de la jove generació de la Barcelona dels vuitanta: Perico Pastor, Carlos Pazos, Vicenç Viaplana, Peret i Francesca Llopis. En aquest cas la serigrafia és obra del mateix Gabriel Ordeig: una combinació abstracta de colors freds i càlids, on la representació figurativa desapareix i les proporcions prenen tot el protagonisme. El resultat és una seqüència rítmica de colors que es converteix en un homenatge a l’obra del pintor holandès Piet Mondrian.</div><div>La Bella Durmiente va tenir un gran èxit comercial quan va aparèixer dins del mercat específic al qual anava dirigida, però es va deixar de produir l’any 1991. La decisió va ser de la mateixa Nina Masó, que no va voler que el llum es popularitzés, ja que es tractava d’una peça a mig camí entra l’obra d’art i el disseny. A més la peça provocava seriosos problemes de transport i de mobilitat que també van pesar en la decisió. </div><div>Pel que fa a la peça que es troba a la col·lecció del museu, és la versió de La Bella Durmiente denominada “Menor”. La base i la tapa són d’alumini polit i la secció de la pantalla és més baixa i ampla que la de la versió original, a fi que el transport i la mobilitat fossin més fàcils, però no va gaudir de gaire èxit comercial i va ser retirada de catàleg al cap de poc de sortir al mercat. </div><div>Pràcticament deu anys més tard n’ha aparegut una nova versió que presenta algunes modificacions: la nova pantalla és de cartolina plastificada en la cara interior, amb la impressió, mitjançant plòter, del disseny gràfic de Gabriel Ordeig i Nina Masó; les tapes són d’alumini pintat de color d’òxid de ferro, molt més lleugeres que les de fusta, i s’han incorporat rodes als vèrtexs de la base que permeten un còmode desplaçament del llum.</div><div>La Bella Durmiente és un objecte amb gran vocació decorativa, que ha estat pensat per a tot tipus d’interiors. La seva bellesa sembla adormida, però quan s’encén desperta radiant amb tota la riquesa cromàtica.</div><div>Laura Gil</div>