Macaya
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | balisa |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Macaya |
| Autors / participants |
Santa & Cole, Ediciones de Diseño / producció / Barcelona: a partir de 1989 Aguado Martínez, Maria Luisa / disseny Julià Capdevila, Josep Maria / disseny |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1989 |
| Dimensions | 34 x 34 x 9 cm |
| Material |
alumini policarbonat |
| Material / tècnica | Alumini i policarbonat |
| Ingrés | donació Santa & Cole, Ediciones de Diseño, 1994 |
| Número registre | MADB 135402 |
Descripció
El llum Macaya és una balisa per a espais públics exteriors, dissenyada per ser encastada al mur. El seu origen es deu a la necessitat d’un element lluminós que serveixi de referència per a la circulació. La balisa va ser dissenyada arran de la realització d’un pont al carrer dels Quatre Camins de Barcelona, quan aquest es va comunicar amb l’avinguda de Tibidabo l’any 1987, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona. En la urbanització del carrer, el pont apareixia com un punt d’inflexió en el recorregut, lleugerament corbat i amb baranes de formigó. Atès el caràcter singular del pont, es va optar per incloure a la barana uns elements lluminosos de referència, que quedessin totalment a la vista de vehicles i vianants. Després d’estudiar els productes disponibles al mercat, es va concloure que tots eren poc resistents per a la situació en què havien d’estar exposats, i es va realitzar un disseny específic. Els requeriments van fer optar per la realització d’un objecte antivandàlic, dimensionat a partir de la làmpada utilitzada i manufacturat de manera totalment artesanal utilitzant planxa d’acer. No s’hi va fer servir vidre ni cap altre material translúcid per protegir la làmpada (de tipus compacta integrada) sinó directament acer foradat amb unes escletxes, donant prioritat a la protecció sobre la quantitat de llum. Al cap d’un temps, responsables de l’empresa Santa & Cole van observar el llum instal·lat al pont, i el van considerar idoni per ser produït en sèrie com a llum exterior, tot coincidint amb un moment en què s’iniciaven moltes obres d’infraestructura i espais públics urbans, de manera que el 1991 es va crear la divisió urbana dedicada a mobiliari i il·luminació per a espais públics i exteriors, amb elements com Lámparaalta i aquest llum del pont que es va comercialitzar amb el nom de Macaya (nom del carrer a continuació de Quatre Camins). En la producció seriada es van resoldre la carcassa i la tapa en injecció d’alumini, policarbonat injectat com a material translúcid en les escletxes i una junta tòrica de neoprè que en garanteix l’estanqueïtat (amb una làmpada compacta a l’interior). Les condicions de resistència de la balisa l’han fet indicada per a nombrosos espais urbans. Atesa la gran quantitat d’espais que s’han realitzat amb la transformació urbanística arran dels Jocs Olímpics de 1992, s’ha produït una important difusió i aplicació d’aquest element. Complementant al model inicial, de 34 cm de diàmetre exterior, Santa & Cole va produir-ne posteriorment dues mides més petites, de 22 cm i 11 cm de diàmetre exterior respectivament, que n’augmenten considerablement les possibles aplicacions. El de diàmetre més petit, per exemple, ha estat utilitzat per Renfe en la senyalització de graons. Josep Maria Fort
Història de l’objecte
Premis: Delta de Plata, 1990, ADI FAD, Barcelona; Premio de Diseño Nuevo Estilo, 1991, Revista Nuevo Estilo, Madrid.
Bibliografia
Noticias y productos (1991) . Ardi. (19), 140-149
Turró, N. (1999). Barcelona, 1979-2004. Arquitectes de Barcelona, 68, p. 34-3
"Mobiliario urbano". On Diseño. (1990), núm. 112 (1990), p. 94-101., 101
Cinco años de diseño (1994). On Diseño, 152, p. 64-171, 86
