Sister Moon

Descripció

La cadira Sister Moon és un encàrrec de Punt Mobles a l’estudi Bañó + Asociados a fi de crear una família de cadires d’interior, unes de fixes i unes de plegables, totes de fusta, amb el repte d’aconseguir que el sistema de plegatge no fos visible, de manera que no es distingissin les unes de les altres un cop obertes. En aquell moment el mobiliari plegable d’interior era molt limitat i per això cal buscar-ne els referents en les cadires de jardí, bé que a nivell conceptual s’han d’esmentar els primers mobles italians de tub dels anys vint, pel potencial d’un sistema constructiu on l’estructura defineix el concepte estètic, idea que va ser el catalitzador de Sister Moon. Constitueix la cadira una estructura de llistons de fusta suportant el seient i el respatller, units per fixacions metàl•liques que en permeten l’articulació, varietat que va influir en el procés de fabricació, ja que va caldre adaptar-hi solucions mecàniques pròpies d’altres contextos. S’ha de destacar la resolució del sistema de plegatge de la cadira, basat en dos eixos verticals i en l’articulació de sis punts que actuen sincrònicament i que exigeixen doncs un ajustament perfecte de les peces, cosa que requereix un esforç per minimitzar els errors de fabricació i de muntatge a fi d’evitar problemes futurs d’ús i de manteniment. Els llistons, de secció rectangular massissa de fusta de cirerer, s’escairen amb freses mecàniques molt simples, tallant en plans triangulars els angles prescindibles a fi de reduir el pes de les peces i alleugerir-les visualment. El seient i el respatller són de tauler contraxapat corbat a partir del mateix motlle, amb la diferència que el segon té una obertura en forma de lluna creixent, única referència al nom de la peça, per facilitar el transport de la cadira plegada. A fi d’aconseguir el mínim impacte visual, les unions s’hi fan amb un mecanisme interior, per no trair el plegatge, mentre que les articulacions, amb platines d’acer per reduir-ne el gruix, descartada la solució de fusta, que donava un resultat menys acurat. Amb la intenció d’omplir el buit de mercat respecte a cadires plegables d’interior d’ús polifuncional (menjador, cuina, despatx, etc.), es preveia vendre la cadira fixa en grups de quatre o sis peces junt amb un parell de plegables de reforç, evitant que es veiessin diferents, i per tant la imatge d’afegit i provisionalitat. Tot i que aquest plantejament no va tenir èxit i la cadira fixa es va retirar al cap d’un any, la plegable, gràcies a les prestacions i la imatge de qualitat, ha tingut una vida comercial més llarga, ja que el plegatge és fàcil, realitzable amb un sol moviment (al contrari de les cadires convencionals) i segur, evitant que la cadira es plegui per accident en seure-hi, i el gruix de 15 cm un cop plegada (60 cm desplegada) en facilita l’endreç en qualsevol armari o prestatge. Sembla que el nom procedeix d’una cançó de Sting que sonava a la ràdio durant la gestació dels prototips. Esther Ferrer