Amèlia

Descripció

La cadira Amèlia és el resultat d'un encàrrec concret fet per una entitat bancària, Caixa de Catalunya, de manera que se'n van fabricar un nombre reduït d'exemplars i se'n va encarregar la distribució a l'empresa Formas. L'estructura és d'acer tipus aglà cromat, el respatller és de fusta de noguera envernissada i el seient està entapissat de pell, de forma encoixinada del tipus capitonat. Tant els materials utilitzats, l'acer i la pell, com la concepció essencialment estructural de la cadira la relacionen directament amb el mobiliari dissenyat durant el període d'entreguerres per les anomenades avantguardes. L'obra de dissenyadors i arquitectes com Marcel Breuer i Mies van der Rohe, entre altres, és present no solament en aquesta peça, sinó en gran part del mobiliari domèstic fet al llarg del segle XX. L'estructura de la cadira, una cinta en diagonal que es bifurca en contactar amb el terra, produeix una gran tensió visual, motivada sobretot pel fet de subjectar el pla del seient pels extrems posteriors en comptes de buscar-hi un punt d'ancoratge central. Així, el seient levita i ofereix una imatge desafiadora de suspensió. El perfil d'acer que forma les potes està separat de terra per quatre tacs de goma col·locats a les puntes. La disposició i les mides generoses no solament responen a estrictes imperatius funcionals, sinó que volen ser alhora elements compositius d'ordre estètic. Igual que aquests, les visibles unions dels perfils evoquen el desig de ressaltar les peces que componen l'objecte. Tot dos criteris, el d'exaltar el calor estètic dels elements funcional i el del didactisme constructiu, són principis inherents de l'esmentat racionalisme dels anys vint i trenta. José Baltanás