Barceloneta

Descripció

La cadira Barceloneta va ser dissenyada el 1954 per Federico Correa i Alfonso Milá. Aquests dos arquitectes es van formar al despatx de José A. Coderch i Manuel Valls, que els van influir molt. El 1954 Coderch i Valls els van demanar que els ajudessin a moblar a corre-cuita el pis-mostra de l'edifici d'habitatges que construïen per encàrrec del Montepío Marítimo Nacional a Barcelona. Mentre que Correa i Milá van dissenyar la cadira Barceloneta, la resta va ser una labor d'equip entre tots quatre. El nom explica tots els factors que van influir en el programa de disseny. Es diu "Barceloneta", primer, perquè l'edifici d'habitatges per al qual van ser dissenyades està situat al barri de la Barceloneta i alhora com a picada d'ull a la cadira més famosa de Mies van der Rohe, Barcelona, en relació amb la qual testimoniaven la seva "constant intenció de modernitat" però també confessaven la modèstia del seu programa. Se'n desprenen dues coses importants, una sociohistòrica i l'altra, tipològica. En primer lloc, que l'origen de la cadira Barceloneta s'inscriu de ple un tema tan del Moviment Modern com el de l'habitatge mínim, del qual deriva el del mobiliari econòmicament accessible per a la classe obrera. Quant a l'aspecte tipològic, Barceloneta parteix del model de comoditat adequat a la funció d'"estar", que depèn de la distància del seient a terra, 35 cm, més pròpia de les butaques que no pas de les cadires. La idea de disseny que inspirà el projecte va ser fer una cadira de lona sense travessers a l'estructura de fusta. El referent per a la lona era la cadira de director de cine. A més de la fusta vista de faig i la lona, el moble es caracteritza per "un enginyós sistema de cordat tipus cotilla que tiba la lona", similar al les veles i als tendals, "que permet treure-la i posar-la a rentar. Amb el temps es va comprovar que la lona del seient es donava massa i es va substituir per cuir girat". Manuel Valls ja va parlar llavors d'influència italiana en el rerefons d'aquest projecte. De tota manera, el redescobriment de la tradició del moble popular ha estat la influència que més ha determinat la interpretació del valor històric de Barceloneta, el procediment de modernitzar els models artesans depurant-los. Una operació cultural d'aquesta mena topa per força amb la incomprensió estètica del gran públic. El pas del temps i l'obra de força estudiosos posteriors del disseny han contribuït a consolidar encara més aquesta interpretació, sobretot en relació amb la cultura catalana del disseny derivada del llegat Coderch. Ha estat la manera de posar en evidència el fracàs del programa del Moviment Modern per respondre a les necessitats simbòliques i estètiques de les masses populars a què s'adreçava. Des de 1954, Barceloneta s'ha produït d'una manera constant però en comptagotes, sempre amb mètodes artesanals i molt sovint perquè els seus creadors l'encarregaven per col·locar-la en edificis que projectaven. Els estudiosos del disseny, tanmateix, sempre han vist la cadira Barceloneta com un senyal d'identitat d'una determinada classe de gent, la que estiuejava a Cadaqués als primers seixanta; un model del tipus de refinament adoptat per una burgesia afectadament culta i ideològicament oposada al franquisme. A la història del disseny, Barceloneta és el moble que millor representa aquella tendència de l'arquitectura catalana moderna que neix amb Coderch i Valls, i que troba en Federico Correa i Alfonso Milá, però també en Miguel Milá, els seus continuadors més fidels i desemboca en l'obra dels joves de l'estudi Per. Anna Calvera