Aneto
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | cadira |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Aneto |
| Autors / participants |
Pey Estrany, Santiago (1917 - 2001) / disseny Indesa / producció / Barcelona: 1956 - 1964 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1956 |
| Dimensions | 75 x 42 x 45 cm |
| Material |
freixe (fusta) tela (teixit) |
| Ingrés | donació Santiago Pey Estrany, 1994 |
| Número registre | MADB 135392 |
Descripció
Gairebé simultàniament al disseny de la cadira Posets (MADB 136683), Santiago Pey va desenvolupar el projecte de la cadira Aneto. Ambdues van ser exposades per primera vegada al 1956 i fabricades per la mateixa empresa, Indesa, seguint processos de fabricació similars. Aneto és una cadira d'estructura de llistons de fusta i seient entapissat amb perfil en forma de h, amb dues petges muntants davanteres i dues de posteriors, que es prolonguen com a respatller, i una estructura de seient transversal. Aquesta estructura de seient -un dels elements més característics d'Aneto- està formada per dos travessers creuats en forma de x amb un reforç, en el punt d'intersecció, de quatre petites falques que resten fora de la visió. La singularitat de l'estructura del seient rau en el fet que sembla més pròpia d'un tamboret que d'una cadira, tot i que hi funciona perfectament. El seient entapissat, de base quadrada, es munta i se subjecta directament a sobre d'aquests travessers en x, de manera que crea un cert efecte de voladís o suspensió lleugera. El respatller és una peça de tauler de fusta xapada corbada per recollir l'esquena a la zona lumbar. Aneto es presenta amb el seient entapissat de roba o de plàstic. També n'existien variants amb el respatller entapissat, com l'exemplar del museu. Com en el cas de Posets, amb aquesta cadira Pey vol encarar un procés de normalització ergonòmica basat en estudis sobre la inflexió lumbar de l'ergònom suec Bengt Akerblom, que el conduïen a adaptar les alçades i la forma del respatller. Pel que fa als aspectes productius, la cadira Aneto respon, com Posets, a un programa industrial i de disseny. La producció en sèrie i el preu de venda van permetre que d'Aneto se'n distribuïssin entre 35 i 40.000 exemplars en total, xifra que significa una acceptació força generalitzada. Moltes obres d'arquitectes amb vocació moderna inclogueren Aneto o Posets en els seus edificis. A més dels avantatges del preu, el disseny en feia una cadira tan apropiada per a la llar com per a instal·lacions col·lectives. Tots els arquitectes i dissenyadors que durant els cinquanta i principis dels seixanta van participar de la idea del disseny, ho feien aspirant a la promoció d'una cultura moderna i en oposició declarada tant a l'estètica oficial del franquisme com al gust conservador. D'una banda, el disseny apareixia com a moviment de refús als estils històrics, eclèctics i ampul·losos, i al monumentalisme retòric i senyorial de la decoració tradicional. De l'altra, com un adreçament de la banalització funcional i estètica dels nous articles de consum i com una voluntat d'introduir pautes de qualitat a la vida domèstica. A més de les possibles referències a la tradició autòctona (potser més evidents en la cadira Posets), el cas d'Aneto s'adscrivia als corrents internacionals del disseny. El bagatge d'aquest autor s'inclina pel mobiliari orgànic escandinau. Als anys cinquanta, els països escandinaus eren un focus que irradiava el millor disseny europeu. La influència de la cultura del disseny escandinau en la cadira Aneto de Pey pot tenir diverses claus de lectura. La primera, consisteix en l'atenció als aspectes anatòmics. Una altra possible lectura apuntaria a certes similituds d'intenció entre el disseny de la cadira de Pey i bona part dels objectes de mobiliari nòrdic: el compromís entre la sèrie industrial i les qualitats artesanes en el mobiliari de fusta. Potser, una forma de fer més avinent la sensibilitat nòrdica d'aquesta cadira dissenyada el 1956 és tenir en compte l'aire de família que guarda amb la cadira Nordmyra, novetat del catàleg d'Ikea de 2007, obra del jove dissenyador Joacin Gustavsson. Oriol Pibernat
Bibliografia
Destino (1956, desembre 8)), núm. 1009
Pey, S. (1963) Introducció al disseny industrial. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 18
