ulleres de protecció

Descripció

Cap a 1956 Santiago Pey va iniciar la col·laboració amb l'empresa Climax dissenyant unes ulleres de protecció pensades fonamentalment per anar amb vehicles motoritzats, però també utilitzables per a la pràctica de l'esquí. Climax era una empresa (avui coneguda com a Productos Climax, SA, amb fàbrica a Parets del Vallès) dedicada a la fabricació de tota mena d'equips de protecció i seguretat laboral com ara ulleres per a soldadura, que també feia i fa encara, cascs per a motocicletes i ulleres. El disseny de Pey té l'origen en una part del producte ja fabricada ja que l'empresa disposava d'un estoc de vidres d'aviació procedents d'Anglaterra, i el disseny va consistir a fer una muntura que aprofités aquella partida. La muntura és de plàstic (policarbonat de vinil) i a la part interior té un coixinet d'escuma. La forma és de planta corba, per adaptar-se al rostre, i allotjar els vidres. Aquests, de vidre no esberlarble, són dos oculars formats cadascun per dues superfícies planes en un angle d'uns 120º. La subjecció de les ulleres al cap es fa a través una cinta elàstica de goma teixida regulable. L'aspecte final és molt similar al model d'ulleres per a moto Climax Custom que l'empresa segueix comercialitzant amb una acceptació considerable que cal atribuir a l'existència d'una demanda d'equips de motorista d'estil retro per part d'un sector de consumidors actuals. Els documents de l'arxiu Pey cedits al museu mostren diversos esbossos amb variants de disseny d'aquest model, així com esbossos d'un altra model d'ullera de protecció per soldadura amb la característica que els oculars frontals són abatibles i que respon a un model per a soldadura autògena i operacions de tall força conegut, similar als que Climax té en catàleg actualment. Els dissenys d'ulleres de protecció per a Climax de Pey mostra com aquest dissenyador procurava desenvolupar la seva tasca en els més diversos àmbits del disseny i sectors de la indústria, ja que aquests anys també s'iniciava en el disseny industrial amb el desenvolupament de les cadires Posets (MADB 136683) i Aneto (MADB 135392). Pey creia fermament que "l'especialització és contrària a la professió", com va escriure el 1963. No estar especialitzat en una mena de productes constitueix una garantia per al mateix industrial i és el principi mateix d'un enfocament generalista del disseny. Així, segueix Pey, "des del punt de vista del disseny és igual plantejar-se el problema de dissenyar una rentadora que una ploma estilogràfica, un moble o una moto, un servei de té, o el producte més extravagant". Aquesta convicció va més enllà de la doctrina i no solament es relaciona amb la seva pròpia experiència de dissenyador, sinó també amb els seus interessos múltiples i sobretot amb la seva actitud vital i intel·lectual. De la mateixa manera que no hi ha paraules sense valor o que no connectessin amb la seva curiositat de lexicògraf, tampoc no hi havia objectes -cap mena d'objectes- aliens al seu interès de dissenyador. Aquest tarannà el va conduir a afrontar el disseny de productes tan "humils", per dir-ne d'alguna manera, com unes ulleres de motorista o de taller de soldadura. Cal tenir en compte la dedicació de Pey a àrees que eren poc "vistoses" en el desenvolupament d'un disseny centrat en objectes de l'àmbit domèstic i les seves conviccions de "dissenyador industrial" a l'hora de buscar motius que expliquin la seva posició una mica al marge de la vida institucional del disseny (l'ADI/FAD i els Premis Delta), malgrat haver participat en aquells primers anys de gestació de l'associacionisme professional. Oriol Pibernat