ulleres de protecció

Descripció

Cap a 1963, Santiago Pey va desenvolupar dos models d'ulleres de soldadura per a l'empresa Climax, empresa d'equips de protecció i seguretat laboral, una col·laboració en el camp del disseny industrial que s'havia iniciat a mitjan dècada anterior amb el disseny d'unes ulleres de motorista (MADB 135560). Un d'aquests models és el d'unes ulleres de muntura universal amb el frontal d'una sola peça, el pont d'ample fix, i les dues branques laterals. A més dels oculars filtrats per protegir els ulls, el model té com a peculiaritat una protecció lateral mòbil per evitar l'exposició dels ulls a les espurnes. Aquests laterals, que es poden posar i treure, tenen un sistema de ventilació de tipus indirecte format per ranures, a fi d'evitar la condensació. Tant la muntura com les proteccions laterals estan fabricats amb plàstic flexible. A l'altre model, muntura i branques estan resoltes en una sola peça de plàstic injectat. Els vidres plans filtrants completament rodons de 50 mm es col·loquen a la ranura de la peça de protecció lateral, també de plàstic i s'encasten a pressió a la muntura. La publicitat d'aquest model el presentava com a portador d'innovacions importants, i certament l'original sistema per canviar els oculars és ràpid i senzill (el que se sol·licitava eren models d'utilitat i industrials) . D'altra banda, potser a causa de les seves formes elementals (segurament per simplificar la injecció i el desemmotllament), el disseny gaudeix de l'atractiu d'una certa raresa; sobretot al costat de l'altre model, d'aparença més convencional. Evidentment, a banda d'aquests aspectes d'ús i formals, els dissenys de Pey eren especialment curosos amb l'adaptació anatòmica. Es tracta d'ulleres de treball que han de garantir el seu rendiment com a elements protectors, però alhora no han de suposar una molèstia per als usuaris. Per tant, els elements d'encaix amb el rostre, de fixació al nas o de pressió a la templa van ser estudiats per cercar-hi tant la lleugeresa com el mínim d'obstacles i fregaments. El mèrit ergonòmic d'aquest mena d'objectes consisteix, precisament a combinar tres requeriments: maximització de l'eficàcia protectora, maximització, al mateix temps, del confort i facilitació del desenvolupament de l'activat laboral amb normalitat. Oriol Pibernat